dimarts, 21 de juny del 2011

CHANTAL MAILLARD: "Contra El Arte y otras imposturas"...


M. Tobey-  Calligraphy
 Volia administrar una petita dosi d'algun verí suportable,  semblant als que injecten amb la seva picada certs insectes o aquells que amaguen belles i acolorides flors (que no sempre són flors del mal) i que provoquen lleugeres molèsties difuses o intensos dolors momentanis,  sense greus conseqüències finals.  Efectes que són com un avís, com un advertiment,  el valor més notable dels quals és el de perdurar en la memòria,  fent-nos vigilar, respectar (o témer) amb més seriositat allò que abans potser ens passava per alt.
He triat,  com a pretext per a reunir unes quantes frases emmetzinades, el títol d'aquest llibre de Chantal Maillard :


                                                          "Contra El Arte y otras imposturas",  ed.  Pre-Textos, Valencia , 2009.

    Un text interessantíssim, tot sigui dit,  ple de suggerències i sons orientals, com tots els que va editant l'eminent autora.  En aquest volum s'hi llegeixen fragments com ara:

"Podríamos hablar de analfabetismo artístico si la actitud estética fuese un saber que pudiera aprenderse.  Pero no se trata de ningún saber,  sino de una capacidad que,  aunque susceptible de adquirirse, no puede ser enseñada más que dirigiendo la atención a los sucesivos ejemplos donde puede ponerse a prueba".


"Suponer que el mundo está hecho a medida de nuestra razón les ha sido útil a los constructores de muros,  pero es tiempo de darnos cuenta de que las leyes del funcionamiento de nuestra razón no tienen por qué constituirse en evidencia de la existencia de los entes de razón que ella construye en sus confines.  Esto puede vales tanto para las ideologias religiosas como para las científicas. De que las teorias funcionen no se deduce de ninguna manera que los elementos de la misma sean verdaderos, es decir, que ese supuesto que llamamos realidad corresponda a sus premisas. Convertir las teorias científicas en verdades metafísicas es,  como en el caso de las teologias,  síntoma de un antropocentrismo que convierte a la razón en la medida de todas las cosas".


"... nos encontramos con la gran ratonera de las universidades por cuyas oquedades corren,  aspaventados o dóctiles,  contraídos o petulantes, víctimas y a la vez verdugos,  los aprendices de arquitectos,  constructores, peritos y albañiles de nuestros mundos".




J. Albers,  autor del llibre "La Interacció del Color" i destacat membre de
l'escena artística dels moviments abstractes europeus i americans del s.XX.

De  l'ensenyament  venia jo a parlar,  sense saber-ne massa, o millor de la sensació de tot un "mal ensenyament",  de l'emoció perduda entre tanta forma estreta del saber,  l'estricta competència científica i de vegades ni això:  sols la forma per la forma, la vestimenta del coneixement,  un uniforme estampat (camuflat) de lèxic, correcció en alta mesura i estratègies per donar la nota que cal en cada moment... però sense veritable música ni cant.


El sr. Josef Albers escrivia a la dècada dels '60:

"Després de molt no ensenyarno aprendre i en conseqüència no veure,  en massa  activitats  artístiques,  és hora d'abogar per un nou aprenentatge bàsic i gradual que aprecii el saber directe procedent de l'experiència i l'avaluació resultant de la comparació.  Això significa,  en resum,  apreciar el desenvolupament i el perfeccionament, és a dir, el creixement d'unes facultats.  Aquest creixement no és solament una experiència apassionant, és també un estímul i l'incentiu més fort de cara a una acció intensificada, a una indagació contínua  (cercasearch,  en lloc de recerca,  re-search),  a un aprenentatge a través de la pràctica conscient."    (Fragment de "La Interacció del Color")



I si encara es pot dir més clar,  llegim-ho en paraules de Goya!:

"...Que les acadèmies no han de ser privatives,  ni servir per altra cosa que no sigui d'ajuda a aquells que lliurement desitjin estudiar en elles,  desterrant tota subjecció a preceptes mecànics, premis mensuals, ajudes de costa i altres foeteses que malmeten i afeminen un Art tan lliberal i noble com és la pintura;  tampoc s'ha de prefixar un temps perquè els estudiants aprenguin geometria ni perspectiva per a véncer les dificultats del dibuix,  ja que és el propi dibuix el que les demana necessàriament al seu temps a aquells que descobreixen disposició i talent.  No hi ha regles en pintura;  l'opressió i l'obligació servil a fer estudiar o seguir tots per un mateix camí és un gran impediment pels joves que professen aquest art tan difícil,  que toca més en allò Diví que no pas cap altre..." 


(F. Goya,  en una carta dirigida a Bernardo de Iriarte, viceprotector de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando,  el 1792.  La carta apareix al llibre  "Goya desde Goya",  de Rafael Santos Torroella,  publicacions de la Universitat de Barcelona, 1993)
 

F. Goya:  "Tristes presentimientos de lo que ha de acontecer"
De la sèrie "Los Desastres de la Guerra".





Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License.

dissabte, 11 de juny del 2011

Des de l'altre meitat... i com el Dia necessita la Nit

Era inevitable tornar a començar algun dia... amb la història explicada des de l'altra meitat del cor.  Fent una ullada a la biografia de Wucius Wong m'han aparegut algunes imatges de la seva pintura relativament recent:



Mountains nº2,  2001



Thoughts of antiguity nº2











    







     Wang Wuxie,  conegut més aviat com Wucius Wong,  autor de llibres molt recomenats en l'àmbit del disseny i de l'estudi de la forma,  parla en el video que segueix de l'inici de tot plegat,  del seu heritatge cultural... (el qual, d'alguna manera subtil, també s'haurà d'incorporar en el nostre heritatge cultural...i també l'haurem de reconèixer alguna vegada,  com a territori del nostre interès).





Per a veure tota la conferència sencera (en la que intervenen altres personatges) feu servir aquest enllaç:   WONG 

Per a molts,  tot això de l'art oriental és com una petita anècdota que serveix per a continuar explicant i relacionant els grans moviments i les immenses troballes dels artistes que han treballat a Occident,  aquells que omplen les pàgines de les inacabables històries i visions, i revisions, de l'art modern i de les Avantguardes...   I sí;  segurament les coses poden explicar-se així,   però el cert és que l'avi de Kandinsky havia nascut molt més a prop de l'Orient que de cap dels nostres focus d'Occident.  I ¿què quedava en l'ànim del pintor de Murnau, de Múnich, Berlin, Weimar, Dessau o París de tot aquell heritatge dels seus avantpassats?  ¿Què quedava de la seva besàvia  -la bella princesa oriental-?  No ho sabem!. 
Igualment,  el seu amic Klee s'havia topat amb algun referent extrem-oriental en un moment de la seva vida força trascendent.  La gran guerra havia esclatat el 1914.  "Der Blaue Reiter"  havia deixat enrera la seva cavalcada.  Els primers en caure van estar els amics comuns:  August Macke i Franz Marc.  Cridat a files, Klee ,  tot i envoltat de la barbàrie,  es concentra en la seva recerca: " com més terrible és el món,  justament com ho és avui en dia, tant més abstracte és l'art..."  La seva dona, Lily Stumpf,  li envia envers l'any 1916 diversos poemes xinesos.  Se sap que per aquell temps, Klee està molt interessat en la concepció oriental tant de la natura com de la pintura.  Realitza diverses obres pictòriques en les que tradueix en imatge aquells poemes, i és molt possible que aspectes molt més determinants per tot el que després hauria de produir al llarg de la seva vida quedessin igualment "trastocats" a arrel del que què allà va intuir i del que allà va confirmar i comprendre.   Molts anys més tard, quan ja tot aquell conjunt extraordinari de dibuixos, pintures, reflexions i paraules va estar totalment generat, orbitant, enllumenant en aquella nova galàxia (que tan sols els més perversos van considerar "degenerada"),  quan les flames de Klee i de Kandinsky van apagar-se, cadascuna en el seu darrer, retirat i, tanmateix,  magnètic recer,  ¿quí sap si s'esvaïa també una ombra més de Guo Xi o de Wu Daozi, un traç de Wang Hui o de Shi Tao,  o si entre  les múltiples formes que enbolcallen les boirines de Fan Kuan o Qiu Ying s'hi trobarien perfectament, com a casa,  les d'aquella aventura abstracta del segle XX,  sentint-se amparades per un mateix i únic primordial alè?   


Wang Hui  (1632-1717) :
"El bosc a la tardor"
  
Fan Kuan (990-1030): "La neu al bosc"

 

Qiu Ying  (s. XVI):  "El bosc dels presseguers
 a la terra dels somnis"


dijous, 9 de juny del 2011

El color a Nova York.

La imatge va agafant pes.  La successió d'imatges de l'escena substitueixen la paraula.  La música substitueix el discurs;  el cant, la veu, fan innecessària qualsevol altra introducció de la parla.  El color no captiva només pel color, aquí;  ni pel pur contrast cromàtic-acromàtic,  ni pel contrast de les seves sensacions.  Captiva per la imatge, per la successió, per l'enfocament, per la proporció, per la idea... i pel so,  pel color del so que l'acompanya.         
(Les imatges són preses a Central Park, N.Y.,  a partir de l'obra de Christo i Jeanne Claude:  "Portes Efímeres" , del 2005.   La veu és d'Alicia Keys. El tema: Empire State of Mind. (part II).  Les fotos, de Mircea Oprea...)  




dissabte, 4 de juny del 2011

"A case of you"

Well,  maybe better I open a new line in this blog dedicated to music,  because there's so many songs to listen to again and again... 

This is definitively one of my first choices...

dimecres, 1 de juny del 2011

Video Art

Uns quants videos ...


Aquest de Nam June Paik  (el personatge que els entesos situen com a exemple dels colonitzadors d'aquest nou territori artístic, a la segona meitat del s. XX, tot i que sembla que en aquesta història també hi ha una mica de pel.lícula i d'invenció...) :



I aquest video és d'Eugenia Balcells i va sobre el tema del "laberint"  (El laberint és un arquetip que es materialitza en diverses formes,  les més antigues són simples marques gravades sobre roca, inscrites sobre tombes, impresses en monedes, ... D'això n'hi exemples que daten de fa més de 4.000 i 5.000 anys.  Els laberints realitzats a base de tanques vegetals  -com el que apareix enregistrat aquí-  són molt més recents.  Sobreviuen exemples molt elaborats que es van projectar en jardins del s. XVII, XVIII i XIX.  Tota la producció artística de l'Edat Mitjana està farcida de representacions simbòliques amb formes laberíntiques,  com el famós patró circular de la Catedral de Chartres.  A Anglaterra, patrons similars es dibuixaven sobre els prats de dalla, segant bandes regulars i geomètriques d'herba per a formar el laberint.  De fet,  l'objectiu de totes aquestes curioses configuracions sembla que tindria un orígen ritual,  d'assoliment d'unes certes sintonies rítmiques,  passant després a funcions més lúdiques i d'entreteniment.)   


Laberinto Eugènia Balcells from Frecuencias on Vimeo.


I aquests dos videos, un de molt hipnòtic i l'altre elaborat com un mini-resum,  giren al voltant de l'obra de Bill Viola









Aquest és un video molt simple que presenta una obra de Francesc Torres,  amb poques paraules, poques variacions,  i ensenyant el que vol ensenyar.