So simple...

Ben bé al moll de l'os d'accions tan simples i útils com la que ens mostra aquest video batega un sentit profund i possible,  d'ètica prou clara,  d'estètica naixent,  de rebelió necessària,  d'orientació gens indiferent,  i que vol atraure la mirada envers la imatge d'un món que no està exhaurit, diguin el que diguin, i que cal encetar de nou sota la llum d'uns nous paràmetres...    







Altres propostes són molt més complicades per la seva concepció tècnica i pel seu disseny,  però apunten igualment en una direcció que coincideix amb aquella que des d'aquí volem seguir.

El jove arquitecte xinès Dai Haifei ha ideat aquesta Egg-House.

Una cançó...

Dos amics cantant alhora:





Un tema de Björk i unes imatges impressionants






I una cançó "celestial" del vell mestre...

Reverse graffiti project

Aquesta iniciativa dona idees per a pensar-hi :



Reverse Graffiti Project por bubblyfox

El planeta humà

Documentals sobre aspectes molt impressionants de la vida de l'home al nostre planeta.

Un experiment divertit amb colors.

Els efectes que produeixen els colors en barrejar-se materials diversos i antagònics poden ser realment curiosos,  com passa en aquest video:

El color a Venècia

Diuen que la tela de Tizià  (1490-1576)  anomenada "Baco i Ariadna", que data del 1523, conté quasi tots els pigments que utilitzaven els artistes de Venècia al s. XVI :  verd de malaquita (un tipus de carbonat de coure),   terra verda,   verdet  (un altre carbonat de coure),  resinat de coure,  blau ultramar (extret del mineral Lapislàzuli),  vermelló,  taronja de realgar o sandàraca  (extret d'una resina de cert tipus de xiprer),...

Tizià,  com la resta de pintors venecians,  tenia fàcil accés a tota la diversitat de pigments que arribaven en els vaixells comercials,  des d'Egipte i l'Àsia Menor.  Sembla ser que el vell mestre arribava a ajustar els colors de cada racó dels seus quadres a base de sobreposar amb molta sensibilitat i saviesa capes i capes de veladura.   Diuen que composava amb el color, fugint de la composició espaial rigorosament racionalitzada, establerta per Brunelleschi, i desobeïnt els principis que sobre l'harmonia i el contrast havia intentat fixar Alberti.  Cap el final de la seva vida,  Tizià pintava amb un traç cada cop més enèrgic, hi ha qui diu que quasi impressionista o expressiu com el dels orientals...  A Venècia el Renaixement s'expressà a través d'un art colorista i sensorial,  mentre que a Florència ho havia fet de manera molt més analítica i científica, a través del dibuix (disegno).  [Vegeu l'obra de Philip Ball,  "La Invención del Color", ed.  Mondadori, Bcn, 2009]   



Tizià : La mort d'Acteó, 1552-62