dimecres, 23 de març de 2011

So simple...

Ben bé al moll de l'os d'accions tan simples i útils com la que ens mostra aquest video batega un sentit profund i possible,  d'ètica prou clara,  d'estètica naixent,  de rebelió necessària,  d'orientació gens indiferent,  i que vol atraure la mirada envers la imatge d'un món que no està exhaurit, diguin el que diguin, i que cal encetar de nou sota la llum d'uns nous paràmetres...    







Altres propostes són molt més complicades per la seva concepció tècnica i pel seu disseny,  però apunten igualment en una direcció que coincideix amb aquella que des d'aquí volem seguir.





El jove arquitecte xinès Dai Haifei ha ideat aquesta Egg-House.

dissabte, 19 de març de 2011

Una cançó...

Dos amics cantant alhora:





Un tema de Björk i unes imatges impressionants






I una cançó "celestial" del vell mestre...


divendres, 11 de març de 2011

El planeta humà

Documentals sobre aspectes molt impressionants de la vida de l'home al nostre planeta.

dimarts, 1 de març de 2011

Un experiment divertit amb colors.

Els efectes que produeixen els colors en barrejar-se materials diversos i antagònics poden ser realment curiosos,  com passa en aquest video:

El color a Venècia

Diuen que la tela de Tizià  (1490-1576)  anomenada "Baco i Ariadna", que data del 1523, conté quasi tots els pigments que utilitzaven els artistes de Venècia al s. XVI :  verd de malaquita (un tipus de carbonat de coure),   terra verda,   verdet  (un altre carbonat de coure),  resinat de coure,  blau ultramar (extret del mineral Lapislàzuli),  vermelló,  taronja de realgar o sandàraca  (extret d'una resina de cert tipus de xiprer),...


Tizià,  com la resta de pintors venecians,  tenia fàcil accés a tota la diversitat de pigments que arribaven en els vaixells comercials,  des d'Egipte i l'Àsia Menor.  Sembla ser que el vell mestre arribava a ajustar els colors de cada racó dels seus quadres a base de sobreposar amb molta sensibilitat i saviesa capes i capes de veladura.   Diuen que composava amb el color, fugint de la composició espaial rigorosament racionalitzada, establerta per Brunelleschi, i desobeïnt els principis que sobre l'harmonia i el contrast havia intentat fixar Alberti.  Cap el final de la seva vida,  Tizià pintava amb un traç cada cop més enèrgic, hi ha qui diu que quasi impressionista o expressiu com el dels orientals...  A Venècia el Renaixement s'expressà a través d'un art colorista i sensorial,  mentre que a Florència ho havia fet de manera molt més analítica i científica, a través del dibuix (disegno).  [Vegeu l'obra de Philip Ball,  "La Invención del Color", ed.  Mondadori, Bcn, 2009]   



Tizià : La mort d'Acteó, 1552-62