INSIDE OUT - DE DINTRE A FORA (Viatge en tren)

INSIDE OUT - DE DINTRE A FORA (Viatge en tren) 

from Xavier Bentue on Vimeo.

“There's a train crossing landscape and someone in is looking outside. Trees and mountains, and golden fields or grey-blue skies are fading into a string of chaining shots; the more closer they are, the more blur they appear. There's a human being crossing landscape, a thinking landscape behind the window glasses, a steel red skin reflecting faces and places and scenes. There're trees and mountains looking at the train when it passes through. Grass and flowers capture his colors for a second. In a windy moment of confusion everything seems to be swapping, feeling inside out”.

The idea of “INSIDE OUT - DE DINTRE A FORA  (Viatge en tren)” pays attention to the simple experience of travelling (by train),  with a fully introspective look even so this is explained through unclearly defined objects and a non stopping accidental scenery.  Mind and perception drive along this trip in motion interchanging the inside and outside reality, in a sort of emotional brightness and association.

This simple audiovisual project has his own little history. It belongs to a long process started twenty years ago, in China.  I was sketching on a train, travelling from North to South,  capturing images freehand with the pencil and the block as this mean could do the same as a still camera.  Two years later,  I “developed”  those “snapshots” on a large scroll painting,  trying to maintain the essence of the experience,  but painting is not like drawing, nor like feeling landscape from the train in motion.  Finally, almost twenty years later, I took the train again,  this time with a videocam (the most genuine tool for capturing moving images) and made the new “sketches”.  Then I confronted all those materials, pictures, paintings and sketches, and I’ve done some digital manipulation and made some music to put it all together in this visual collage.  I think something is voicing there,  and it’s not only me. 

Short bio of the people involved in this project:
  

     Xavier Bentué  (Barcelona, 1962)

• Fine Arts Bachelor’s Degree  (University of Barcelona, 1998) . 
• Visual and Plastic Arts Teacher  (Education Dept. of Catalonia Government).
• Landscape and Garden Designer

      

      Manu Benavente  (Barcelona, 1970)

• Filmmaker
• Director and Executive Producer
• Head Associate of Manual Productions, Inc.

      Montse Alacuart  (Barcelona, 1965)

• Costume Design  (Theatre & TV)
• Stage Manager  (Theatre & TV) 
• Teacher, illustrator and artist.

About Xavier Bentué Alonso:

Born in Barcelona (1962).   Fine Arts Bachelor’s Degree  (University of Barcelona, 1998)

He started drawing as an autodidact when he was young. He took up some free instruction in music  (drums, solfeggio, guitar basis…) and also became very interested in natural science (local flora sketches) and philosophy.

Between 1995 and 1996 He spent one year in Xi’an,  P.R. of China, learning traditional chinese painting and culture.

He developed a full freelance career as a Landscape and Garden Designer in his country,  carrying out more than 30 private gardens. 

The last 10 years He’ve been teaching Garden Design together with Visual and Plastic Arts Instruction for the Department of Education of Catalonia Government.

Educar amb recursos tecnologics / Technological resources for education

En el següent enllaç trobareu un interessantíssim recull de webs i aplicacions que ofereixen enormes possibilitats d'aprofitament didàctic, més de cent recursos llestos per a començar a "crear":

https://docs.google.com/presentation/d/1U_tmRBTwHMa3EIjLRMjFMOgOija8pjFnR_u3-ueESXM/edit?usp=sharing



                                                                                                                       



The problem of the new technological tools...

                    

Stevie Wonder - Love's in need of love today

Retornar després de tants anys a una lletra , a una cançó i a unes veus incomparables com la d'Stevie Wonder,  George Michael i Whitney Houston ...  I emocionar-se encara com quan erem joves!

Centre Internacional de Gravat Xalubinia

A l'Illa de Menorca hi ha una institució dedicada majoritàriament a l'art del gravat, que va néixer ja fa uns quants anys de la mà del mestre Pere Pons amb l'ambició d'esdevenir un focus d'intercanvi i promoció cultural ben viu,  lligat al panorama artístic insular i obert al món sencer,  convidant a artistes estrangers i artistes locals  -Pacífic Camps, per exemple-,  tant personatges reconeguts,   com artistes amateurs o estudiants, a compartir experiències i activitats a l'entorn del món del gravat i d'altres disciplines artístiques.  La proposta mai no ha estat prou recolzada institucionalment,  però,  tot i així,  lluïta per a reeixir,  i ho fa aportant una nota distintiva que ens sembla prou única i interessant:  un franc esperit amarat del bo i millor del caràcter menorquí;  és a dir,   una acollidora amabilitat,  una clara i lleugera alegria,  una tranquilitat arrelada en les coses senzilles i en les pròpies conviccions...   El producte és una feina ben feta,  neta i consistent,  sense necessitat d'engalanar-se amb grans discursos ni d'amagar-se darrera falses pretensions.  

Podeu informar-vos més a través de Facebook a:   Pere Pons  

Echo 360 º. L'aprenentatge actiu.

Anem cap a aquí,  decididament i sense complexos,   però encara no sabem del tot com hi arribarem...

Training activities, un video d'Allan Mathews

DJ Spooky talks about rhythm

DJ Spooky talks about rhythm in this suggesting video:

"Allò que una planta sap" ... o els ensenyaments del Prof. Daniel Chamovitz

Des del seu laboratori en el Manna Center , a la Universitat de Tel Aviv,  el professor Daniel Chamovitz estudia des de fa més d'una década el comportament de les plantes en relació a la percepció del seu entorn i  algunes de les seves funcions vitals més fascinants.  Les conclusions científiques dels seus estudis i dels estudis d'altres eminents biòlegs-investigadors de la història  estan recollides en un interessantíssim volum de divulgació que porta per títol  "What a Plant Knows", publicat per Scientific American / Farrar, Straus and Giroux.

Chamovitz es formula unes quantes preguntes i les respon amb tot l'entusiasme i rigor que el caracteritza:

Que "veu" una planta?  Què "ensuma" una planta?  Com es mou una planta?  Què nota del seu entorn?  Sap una planta si algú la toca?  Tenen "memòria" les plantes?  Tenen preferències musicals?  Com saben on són, les plantes?  Són "conscients" del seu propi cos i del seu entorn?  Com és la "inteligència" d'una planta?

Changing Education Paradigms - Sir Ken Robinson

Una de les famoses xerrades de Sir Ken Robinson a les TED Talks és la que aboga per un canvi del model educatiu que impera en el nostre sistema occidental actual...
En aquesta formidable animació,  la conversa és representada gràficament,  amb gràcia i sentit de l'humor.  Val la pena veure-la i escoltar de nou aquest gran orador... 

Petit comiat i altres "sketches" land art

 Quelcom inexacte,  no meditat;  una línia, una concordança elemental, un equilibri momentani, un intrús que ordena, un dibuix molt bàsic, bastit amb les coses que ja hi ha quan hom arriba i quan el paisatge el pren. 

  I si el sentiment vol dir-se igualment com es diuen les onades i les pedres, frec a frec,  mentre pren forma,  la seva imatge no nítida també ens ha de servir, la seva figuració primera i transitòria ja recull l'impuls del missatge,  tot i que aquest no arribi a assolir cap codi que puguem interpretar còmodament.

La comoditat en la comunicació implica certeses i salts molt ben mecanitzats i apresos.  Canals establerts,  camins molt ben marcats...  Però abans d'això,  i desprès d'això,  hi ha tot el que mou la paraula i el que l'atura..., el que la crea i la desfà.  



petit comiat por Xavier Bentué se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.
Basada en una obra en www.newscapeland.blogspot.com.

Jardins i horts comunitaris.

En l'òrbita dels "Jardins pel Benestar"  o "Healing Gardens",  i seguint la tendència actual envers l'aprofitament social dels jardins i els horts,  els "espais de conreu i espais enjardinats comunitaris" es perfilen cada cop amb més força com una de les opcions possibles d'encarrilar el futur de la jardineria.

  

En l'òrbita de l' Hortoterapia o Terapia a traves de l'Horticultura

L'horticultura terapèutica,  és a dir, la programació d'activitats que aprofiten les instal·laci0ns i les operacions pròpies del jardí i de l'hort en un sentit terapèutic,  és una pràctica que darrerament troba cada cop més defensors i més persones interessades.  La dimensió "guaridora" del paisatge i l'efecte benefactor dels entorns naturals sobre el sa equilibri de l'home han estat reconeguts,  com a mínim, des del s. XIX,  i en un sentit ampli en trobaríem referencies a totes les cultures del món, i des de la més llunyana antiguitat.

Avui dia, hi ha iniciatives i entitats dedicades exclusivament a l'estudi i la divulgació de l'Horticultura Terapèutica moderna, en tots els seus diversos vessants.   Segurament, entre les més importants caldria esmentar la AHTA (American Horticultural Therapy Association) i l' Associació d'Horticultura Terapèutica de Victòria, Austràlia (Horticultural Therapy Association of Victòria).  També altres webs ofereixen informació i enllaços de gran interès en els anomenats "paisatges terapèutics" o  "Jardins de benestar",  informacio sobre plantes tòxiques, etc.

Aprenent l'ofici jardiner / The gardening training course

Segurament hi ha moltes cares i moltes vies possibles per escalar un cim difícil.  Hi ha molta tècnica i molt procediment a seguir... però hi ha també la sort d'un dia esplendorós i la inspiració repentina que t'ho posa tot més fàcil.  I hi ha també l'exercici exacte que de sobte et fa comprendre un món... Fer: learn by doing ...   això és el que volem transmetre en més d'una ocasió.

Really there are plenty of faces and different ways to climb a very high mountain. There is a big process and a lot of technics to follow,  but there is a right exercise too and a bright sunny day that brings out the easiest way to achieve the success in a whole problem's understanding.  That's the real point we wanted to express in several chances.

Exercici 1:  Replantejament d'un dibuix en planta:  Claustre gòtic de Ntra Sra de la Concepció. 

Fragment de planta inspirada en les catedrals gòtiques, i transformada en la base d'un hort.. 

Exercici 2, 3 i 4:  Rreplantejament de diversos dibuixos,  aixecament d'estrucures, treball de la terra, creació d'un hort i de parterres enjardinats.

Healing gardens: Una tendència que va imposant-se arreu.

Des de diversos fronts sembla que arriben tendències  que acaben confluint en una manera d'entendre els jardins i d'orientar aquesta professió en direccions renovades,  les quals incorporen el cooperativisme i el voluntariat com a formes d'aprofitament i gestió dels recursos,  la preocupació per l'ecologia o la permanència de la cultura com a conceptes clau, i l'horticultura terapèutica o altres usos educatius,  socials i cívics rellevants com a valors afegits als que ja ostentava la jardineria que veníem practicant des de fa dècades. Aquests espais     comencen a ressonar sota la denominació de "Healing Gardens"  :  Jardins per recuperar l'equilibri i la tranquilitat anímica...



  

Bloedel Reserve, Seattle.

 The Bloedel Reserve, Seattle.

Green Belt Movement

Anant d'aquí a allà,  darrera la pista d'un pintor que no coneixia    -Josep Benlliure  (1855- 1937)-   he acabat tafanejant en la web d'un Institut de Secundària del País Valencià  (l'IES Benlliure),  i ,  com qui no vol la cosa,  he trobat un enllaç a la pàgina del  GREEN BELT MOVEMENT.  I allà m'ha sortit això:

He copiat de la web principal uns quants paragrafs que expliquen la història d'aquesta iniciativa liderada per la kenyata Wangari Maathai  (Premi Nobel de la Pau de l’any 2004):

“The Green Belt Movement (GBM) was founded by Professor Wangari Maathai in 1977 under the auspices of the National Council of Women of Kenya (NCWK) to respond to the needs of rural Kenyan women who reported that their streams were drying up, their food supply was less secure, and they had to walk further and further to get firewood for fuel and fencing. GBM encouraged the women to work together to grow seedlings and plant trees to bind the soil, store rainwater, provide food and firewood, and receive a small monetary token for their work.
Shortly after beginning this work, Professor Maathai saw that behind the everyday hardships of the poor—environmental degradation, deforestation, and food insecurity—were deeper issues of disempowerment, disenfranchisement, and a loss of the traditional values that had previously enabled communities to protect their environment, work together for mutual benefit, and to do both selflessly and honestly. The Green Belt Movement instituted seminars in civic and environmental education, now called Community Empowerment and Education seminars (CEE), to encourage individuals to examine why they lacked agency to change their political, economic, and environmental circumstances. Participants began to understand that for years they had been placing their trust in leaders who had betrayed them and that they were sabotaging their lives by not working for the common good and failing to use their natural resources wisely”.

La coincidència extraordinària és que les pintures de Josep Benlliure m'interessàven casualment a arrel d'un seguit de plantacions que pensem fer dins del Projecte Montbau Eix i Creix,  que tracta sobretot de realitzar plantacions veïnals amb la força del voluntariat.  De sobte,  i després de veure el que significa el moviment Green Belt,  la nostra possible intervenció a base de plantacions pren un altre sentit i,  per moments,  s'enlaira com envoltada de màgia...

Obres de Josep Benlliure i Gil

De tintures i pigments.

2000 anys abans de Crist,  els dits Tirsenis  (anomenats així pels autors grecs),  originaris de l’Àsia Menor i coneguts també per exercir com a pirates dominadors del Mar Egeu,  s’escampen per tota la Mediterrània.  Estableixen colònies a Itàlia  (se’ls considera predecessors dels Etruscs) i a altres llocs,  com ara el Sud de la Península Ibèrica  (on haurien fundat la mítica ciutat de Tartessos).  A continuació, els pobles Fenicis,  fills de la terra de Canaán  (habitants de  l’estreta franja costanera i muntanyosa que separava el  Mediterrani Oriental del desert de Síria), parteixen dels seus territoris (part dels actuals estats de Síria, Israel i el Líban) i, deixant enrera les seves ciutats de Tir, Sidó o Biblos, es llencen al comerç per tota la conca del Mare Nostrum.  Des de 1000 anys abans de Crist van creant colònies estables en ports comercials a Itàlia, Xipre, Nord d’Àfrica (funden Cartago al 800 a. de C.), Península Ibèrica  (Gades, Cartago Nova, …).    Intercanvien ceràmica, joies, perfums, fusta de cedre i altres objectes de valor per metalls com el coure i l’estany.  Però la mercaderia per la qual se’ls coneix i se’ls espera amb més impaciència són els tints de color porpra que extreuen a partir de dos tipus de moluscs:  els cargols marins coneguts amb els noms científics  de Murex brandaris   i  Thais haemastroma. 



Murex brandaris.

  Aquests cargols presenten una closca recoberta de protuberàncies calcàries extraordinàries.  Trencant aquestes closques i exprement una part de l’animal s’allibera un fluït clar que conté una de les seves glàndules,  situada vora el cap.  Aquesta substància,  en contacte amb l’aire i la llum solar,  va canviant de color,  fins a fer-se porpra.  Degudament tractada esdevé el famós tint “porpre de Tir”,  que fóu adoptat com a color simbòlic imperial a les corts romanes,  on sols podia dur-lo l’alta jerarquia política i social,  o fins i tot sols únicament el propi emperador.   Calia sacrificar 250. 000 cargols per obtenir tan sols 30 gr. de tint.  Això el convertia en un article immensament preuat i explica perquè una part important de la població fenícia es dedicava a la seva fabricació.  Com recorda Philip Ball en la seva obra imprscindible  “La Invención del Color” :

“Encara avui queden muntanyes de restes de closques d’aquells cargols de l’època dels fenicis embrutant les costes de l’Est del Mediterrani”.

Per similitud,  altres tints i pigments de to vermell, porpre o carmesí varen prendre una significació simbòlica elevada tant en la cultura romana com en la cristiana posteriors.



Indigofera tinctoria

Sobre el s. I de la nostra era es coneix a Occident un altre tint molt semblant al  porpre tiri,  però d’orígen vegetal:  es tracta del tint  indi o anyil  extret per fermentació de la planta lleguminosa Indigofera tinctoria.  , usat com a pigment blau- porpre pels Egipcis i els hindus des de més de 2000 anys abans de Crist.  Resulta que la composició química de l’ indi i del porpre tiri són extraordinariament semblants. A Europa, una planta anomenada  Isatis tinctoria  s’usava per a extraure’n una substància molt similar,  produint el tint anomenat glas o glast,  de color blau- anyil,  tot i que la flor d’aquesta planta (de la mateixa família de la colza)  és de color groc.

Fibres tenyides amb Isatis tinctoria

Amb aquestes matèries treballaven els tallers on es tenyien els teixits des de temps remots, sovint instal.lats a l'aire lliure i fora del centre dels nuclis urbans,  ja que els procediments necessitaven moltes vegades  de l'ajut de substancies que desprenien fortes olors desagradables.



Isatis tinctoria

La història de les substàncies productores dels tints,  pigments i colorants naturals resulta apassionant.  Darrera de  cadascún dels colors usats per l’home des de l’Antiguitat descobrim éssers, materials formes i procediments que mai ens havíem imaginat.   Sense cap mena de dubte,  això suposa també una font d’inspiració insuperable per al nostre treball artístic del present.  



Diverses visions i apunts a partir de la forma d'un corn marí (X. Bentué).



           

                                                      

Però el més apassionant de tot és,  segurament,  tornar a usar de tant en tant matèries naturals convertibles en tintures i pigments per a obtenir colors per el nostre treball actual.  El següent video presenta un exemple interessant:

                                                                                                       

 
Visions a partir de forma d'un corn marí por Xavier Bentué se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.

Montbau "Eix i Creix".

El projecte   "iCreix"   a Montbau  ("Montbau Eix i Creix") vol impulsar la col·laboració veïnal per tal de refer i replantar tota una sèrie de jardinets i petits espais del barri que han anat quedant semi-abandonats amb el pas dels anys.  Igualment,  pretén despertar l'interès col·lectiu pel paisatge urbà i les ganes d'involucrar-se i de participar en la seva evolució,  mitjançant l'acció directa,  tallers d'aprenentatge,  tasques voluntàries de conservació,  proposició de noves formes d'aprofitament i,  sobretot,  unes bones dosis de convivència i creativitat.  

Des de l'Associació de Veïns de Montbau  (AVM) i amb l'ajut de les institucions municipals del Districte d'Horta-Guinardó,  volem engegar aquest projecte que serà,  en molts sentits,  pioner a la nostra ciutat.  La nostra esperança és que tots els veïns en puguem gaudir i que, a poc a poc,  puguem contribuir a fer aquest barri encara millor del que és,  en diversos aspectes,  i que això pugui servir d'exemple per altres futures iniciatives de Barcelona.   

Podeu trobar més informació i seguir les activitats a :
                                                                                               https://sites.google.com/site/eixicreix/



Montbau "Eix i Creix" de Xavier Bentué està subjecta a una llicència de Reconeixement-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a https://sites.google.com/site/eixicreix/

L'altre cara de la moneda: Gay de Liébana i les veus dels que han de dir "Prou!"

Potser ja és hora de reflectir el que passa i de dir el estem sentint.

No hem expressat directament el nostre posicionament polític,  però no cal ser cap intèrpret de subtileses per tal de copsar el sentit que acompanya el nostre treball a newscapeland .  Senzillament el que passa és que no hem volgut empastifar aquest bloc de notes amb assumptes tan bruts i escandalosos com els què hem hagut de veure i patir en aquests darrers anys de la vida d'Europa,  sobretot vivint en la terra incomprensiblement erma d'un SUD menyspreat per quasi tothom  (ningú ha volgut capgirar la lògica dels mapes instituïts...).  Fa mal;  un mal terrible,  com el dels mals interns que no responen a cap analgèsic, el fet de veure com un seguit de generacions senceres han girat l'esquena al seu propi país i al seu propi entorn,  passant a corre-cuita per damunt del respecte més bàsic i natural envers el patrimoni real que havien de llegar a les generacions de demà,  i deixant-se embogir per la "febre de l'or" d'un negoci fàcil i d'una resposta fàcil.  Hem saltat per damunt de tot,  i ens hem posat la capa de super-herois,  com si tinguéssim verament els super-poders per a fer-ho... però no els tenim i no ens calien.  Ens hem equivocat.  Tots;  cadascú en el seu nivell.  I ara sorgeixen petites espurnes molt lluents, i des d'un cor adormit ens pressiona la ràbia,  i sabem que hem de fer alguna cosa i que no podem  "fugir"  un altre cop pel camí que fugíem.  Hem de trobar una altra escapatòria nova i diferent de les propostes d'aquells tergiversadors dels somnis i esperances.  La mediocritat del seu sistema s'ha fet evident.  Ni les millors clavegueres poden absorbir un residu tan gran, constant i creixent d'injustícia, barbarisme,  irresponsabilitat i absurd com el que estem encara generant avui mateix.   Benvingudes,  doncs, totes les veus en desacord,  que realment vulguin canviar les coses i puguin plantejar-nos un horitzó una mica més lliure i més assumible,  pels qui encara estimem el viure en aquest món.

Incredible Edible i altres iniciatives de plantació col.lectiva.

Pam Warhurst,  economista i presidenta del comitè gestor del patrimoni forestal de la Gran Bretanya, va idear aquest projecte de col.laboració ciutadana a la localitat de Todmorden,  anomenat  Incredible Edible:   els veïns planten i conserven voluntàriament tot de verdures, arbres fruiters i altres herbes i flors per tots els carrers i racons del poble.  Una producció hortícola en comú, amb mitjans senzills, buscant la bona qualitat i les pràctiques saludables i sostenibles, que després abasteix de franc a tothom,  sense distinció. 

Altres iniciatives similars s'estan duent a terme en altres ciutats del món,  amb resultats tan espectaculars com aquest de Vancouver,  Canadà,  sorgit d'un extraordinari programa de col.laboració anomenat  "Green Streets"

Aquestes idees demostren la viabilitat d'altres maneres de plantejar-se el verd urbà,  i pensem que haurien de començar a assajar-se a casa nostra sense deixar passar més temps.

Nòries i molins

Les tècniques tradicionals d'obtenir energia i força de treball a partir dels agents fluïts de la natura  (sobretot de l'aigua i el vent)  ens planteja un tema apassionant.  Els aparells mecànics que històricament s'han utilitzat per a per a captar, conduir i utilitzar aquest infinit potencial de la millor manera possible ens fan pensar en la grandesa de l'enginy de l'home i,  alhora, ens fan preguntar-nos sobre el perquè molts d'aquests aparells extraordinaris han acabat caient en el desús i l'oblit.  Nòries i molins,  i màquines de moviment perpetu,  qüestionen  el rumb que ha pres una certa part del progrés i la tecnologia del nostre món contemporani.  Potser és moment de tornar a valorar algunes formes d'aconseguir les coses per vies més simples, més lentes i més autosuficients.