dissabte, 5 de setembre del 2015

La gran crisi dels refugiats i el fracàs dels reixats d'Europa

Havia de saltar una espurna perquè la pòlvora escampada a l'altre costat dels reixats d'Europa prengués de sobte i comencés a fer esclatar la tensió que s'ha anat acumulant a les nostres fronteres,  sobretot durant tota aquesta darrera dècada.  El drama sirià ha fet saltar aquesta espurna.  Les imatges de centenars de persones del magreb i de l'Àfrica subsahariana enfilant-se a les filferrades i enfrontant-se a tot per aconseguir travessar allò que els separava del món occidental, del seu ideal d'una "vida millor",   ja ha estat un missatge prou clar.  Però la majoria de països benestants del continent europeu no s'ho han volgut creure. Han començat a veure que la cosa anava de debó quan els morts se'ls han amuntegat a les platges,  alhora que una massa humana oblidada ha arribat, per milions,  a les portes mateixes de la nostra casa.  

La fotografia de la corresponsal turca Nilufer Demir que mostra la imatge colpidora d'un nen de 3 anys  -Ailan Kurdi-  ofegat, mort i arrossegat pel mar fins a la platja ha estat el detonant d'un terratrèmol d'indignació que està començant a sacsejar Europa.  Allò que no sabíem com dir, encara;  les decisions que no hem sabut ni encarar;  la manca absoluta de discurs per mirar de trobar alguna solució i per mirar d'enfocar alguna sortida;  tot ha quedat superat i el moment s'ha esberlat per la força expressiva d'aquesta imatge.  El pensament creatiu no ha trigat a omplir tots els canals de milers de rèpliques que diuen a crits el que no hem volgut ni xiuxiuejar:  això ja no té contenció possible.  Europa ha de començar a baixar cap el sud,  ha d'obrir-se al sud i ha de desguassar envers el sud.  No es tracta de resistir,  sinò d'entendre i fer entendre.  Crec que l'afer més important del món per a les properes generacions (o un dels dos afers més importants -l'altre serà el canvi climàtic) ha començat just aquí,  aquests darrers dies, i cal prendre'l molt seriosament.  No hi haurà res més important en el futur proper que trobar una possible solució a aquest nou moviment de la humanitat i als efectes encara imprevisibles que tindrà.    



divendres, 4 de setembre del 2015

Centre Internacional de Gravat Xalubinia

A l'Illa de Menorca hi ha una institució dedicada majoritàriament a l'art del gravat, que va néixer ja fa uns quants anys de la mà del mestre Pere Pons amb l'ambició d'esdevenir un focus d'intercanvi i promoció cultural ben viu,  lligat al panorama artístic insular i obert al món sencer,  convidant a artistes estrangers i artistes locals  -Pacífic Camps, per exemple-,  tant personatges reconeguts,   com artistes amateurs o estudiants, a compartir experiències i activitats a l'entorn del món del gravat i d'altres disciplines artístiques.  La proposta mai no ha estat prou recolzada institucionalment,  però,  tot i així,  lluïta per a reeixir,  i ho fa aportant una nota distintiva que ens sembla prou única i interessant:  un franc esperit amarat del bo i millor del caràcter menorquí;  és a dir,   una acollidora amabilitat,  una clara i lleugera alegria,  una tranquilitat arrelada en les coses senzilles i en les pròpies conviccions...   El producte és una feina ben feta,  neta i consistent,  sense necessitat d'engalanar-se amb grans discursos ni d'amagar-se darrera falses pretensions.  





Podeu informar-vos més a través de Facebook a:   Pere Pons