dijous, 27 de gener del 2011

Art en moviment

L'acció d'uns lents i simples moviments...


Kuroshio Sea - 2nd largest aquarium tank in the world - (song is Please don't go by Barcelona) from Jon Rawlinson on Vimeo.

Podria estar hores sent espectador de la mateixa perfecció que ens ha creat, la natura.

dissabte, 15 de gener del 2011

L'estructura interna, el disseny estructural i la forma de les coses.

Paul Jacques Grillo, en el seu llibre  "Form, Function & Design", publicat a Chicago el 1960, parlava sobre diversos aspectes que acaben determinant la forma natural que prenen les coses.  Aquesta forma ve condicionada per qüestions de caràcter i de dinàmica de cada material, generades per la pròpia estructura interna de cadascún  i alhora n'és el seu reflex exterior, el seu aspecte visible.  Perquè l'estructura interna no sempre és perceptible clarament  i sovint cal o bé fer-la aflorar mitjançant algun art o bé penetrar en el material amb alguna ciència...   




L'art xinès s'ha orientat tradicionalment en aquesta direcció.  Quan el pintor escull i representa quelcom de la realitat,  molt sovint un element del paisatge natural  (shanshui),  el seu anhel més preuat és captar-ne la  veritable estructura interna  de les coses.   Per això la imatge resultant no persegueix d'assemblar-s'hi externament,  sinó què busca la  semblança espiritual   (Shensi).   Les bellíssimes pintures de Wu Guangzhong resulten especialment evocadores en aquest sentit:
















En tot cas,  la natura s'expressa d'una manera semblant.

 













dijous, 13 de gener del 2011

Sostenibilitat

Per poder començar...
Aquest video fa la pregunta que es planteja la sostenibilitat des de sempre: Què fem?
Doncs després d'aquesta pregunta és quan entrem nosaltres, és el moment de resoldre l'enigma i buscar la solució al problema. Els pètals del món van caien i amb ells nosaltres. És ara i no més tard quan hem de proposar un resultat.

Estat del món










Podeu veure en aquesta vinyeta la preocupació que ens plantegem en aquesta secció.

Aquest humor gràfic representa una realitat humana, que després de fer-nos riure ens fa pensar si el camí que hem agafat és el correcte.








































:Evolució?



En aquest enllaç: "HORA 11" podeu veure un video molt interessant que reflecteix la situació actual del món i ens planteja un canvi de mentalitat (Durant 88 minuts una sèrie de científics i experts en el tema ens ofereixen el seu punt de vista).

casa-àrbre, natura-home...


dimarts, 4 de gener del 2011

Entre arbres i arts.

Una mena de procediment escultòric aplicat al creixement dels arbres produeix coses com aquestes.


No sé si això concorda massa amb un art que vulgui acostar-se al paisatge.  En tot cas hauriem d'investigar-ne els seus límits i el seu significat.  També hi ha altres propostes més imaginatives i integradores,  com la de la ciutat vegetal de Luc Schuiten.




















De moment, però, el Land Art està assenyalant un camí que sembla prou interessant de resseguir, per a poder continuar... 



Nils-udo
 

Santfe strukturen


En tots aquests exemples l'home introdueix uns elements d'ordre i de contrast "artificials" que suposen una interferència, una intervenció, una interpretació i alhora una mena de cant o de càntic sobre el paisatge, des de dins del medi "natural". 

Gilles Bruni i Marc Barbat

Patrick Dougherty





  







¿Quin llenguatge visual?

La llum, l'ombra, el color, la forma, l'estructura, les dimensions, la textura, el ritme, la proporció, les direccions, el pes, la relació de posicions, el volum, les línies que emmarquen i dibuixen, els punts que atrauen la mirada i els que floten a l'espai, els conceptes que s'amaguen i els que es xiuxiuegen, el silenci, la música,  l'escena...


Growing is Forever from Jesse Rosten on Vimeo.


Diguin el que diguin no hi ha una sola idea que pugui sistematitzar això que , amb un cert aire doctoral, anomenem "llenguatge visual".  La imatge (sobretot en l'escena real) sempre incorpora més del que podem etiquetar. En qualsevol cas,  l'aprenentatge i la comprensió d'aquest "llenguatge" no pot restringir-se al domini teòric;  no s'acaba en els noms que donem als elements. La imatge que ens fascina, que ens atrau, la imatge que conservem a la memòria, la imatge que ens sorpren, la imatge que assumim...,  tot això conté una part de misteri i d'enigma. 

Les produccions publicitàries que més impacten solen jugar amb un munt de referències diverses, apel.lant als nostres records i a les nostres capacitats sensorials senceres,  alhora que deixen anar el seu missatge intencionadament de la manera que hom creu que més pot ajudar a una transmissió efectiva.  










Possiblement l'autor del clip anterior pretenia expressar quelcom semblant a Boccioni amb la seva obra " Formes úniques de continuitat en l'espai, de 1913.

De la mateixa manera, l'autor del clip que posem a continuació,  es recolza en una obra anterior per a dir quelcom diferent.







Els mateixos temes són perseguits de maneres molt diverses al llarg de la història de l'art...  Quan Boticelli, Arcimboldo, Guo Xi, Gustav Carus, Monet  o Kirchner posen a una obra seva un títol al·lusiu a la  primavera,   estan dient-nos que en aquella pintura s'hi expressa quelcom que té a veure amb aquella estació de l'any.  Tots contribueixen a engrandir la idea de la primavera i ho fan visualment, oferint-nos-en una imatge,  però no comparteixen entre ells un mateix llenguatge visual,  ni tampoc necessàriament el compartim nosaltres per complet.  La imatge no és un idioma universal;  el que és universal és allò que busca una expressió i la motiva.



Boticelli.  La primavera, 1575


Guo Xi .  L'inici de la Primavera, s. XI.