dimecres, 27 de juny del 2012

FT Island: cançons made in Korea.

Sonen prou bé,  tot s'ha de dir,  encara que potser de l'Orient només en quedi la fesomia i uns quants tocs amagats...


5 joves músics i cantants sud-coreans que han venut unes quantes desenes de milers de discs al mercat de la música moderna oriental (i no solament en aquell mercat ni exclusivament pel públic oriental!).  Ai! que ja estic veient com també en el ram de la música ens prendran els primers llocs i ho acabaran fent millor que nosaltres!
Sonen bé i es fan dir FT Island  (L'illa dels Cinc Tresors) .   I tenen el dó de la joventut i l'alegria,  una alegria que s'encomana,  i tot plegat acaba convencent prou.  En aquest darrer clip que penjem a newscapeland les imatges també ens són familiars,  i això ens ha fet molta gràcia...  En aquest camp de gra,  en aquest tren,  també hi hauríem reparat nosaltres...

dilluns, 25 de juny del 2012

El "Teatre Marítim" de Villa Adriana

Com un refugi íntim dins un palau, en forma de illa circular envoltada d'aigua, l'emperador Adrià va fer-se construir el que es coneix com "Teatre Marítim",  al cor de la seva finca de 300 Ha. a Tívoli,  formant part de la famosa Villa Adriana.
Aquí hi ha una vista reconstruïda virtualment d'aquest espai:



I aquí algunes coses més:


diumenge, 10 de juny del 2012

La música del Sr. FRIPP.

Fa més de tres dècades que algú es va acostar per dir-nos:  "¿no has escoltat la banda dels King Crimson?"  ...     Així va ser com va arribar a les nostres mans (i al nostre "toca-discs") aquell  "Circus",  una obra mestra del que llavors catalogàvem dintre el rock sinfònic, el rock undreground, o allà on podíem:  més enllà o entre el que ja no tenia nom...   No ens va costar gens remuntar fins el seu primer "In the court of the Crimson King",    ni deixar-nos dur fins aquell fantàstic "In the wake of Poseidon"  (amb aquells moments sublims de bateria que farien història en la nostra petita collita personal).  Les coses ja es van posar molt sèries amb "Red",  i després,  el nom de cadascún d'aquells músics va començar a pronunciar-se amb un to diferent.  El Srs. P. i M. Giles,  el Sr. Sinfield, El Sr. McDonald, el Sr. Lake, el Sr. Collins, el Sr. Levin, el Sr. Belew, el Sr. Bruford...  i potser una mica per damunt de tots ells el Sr. Robert FRIPP  ,  l'ànima darrera de totes les vides successives de King Crimson;  un guitarrista genial i fonamental.   Mai ningú ha sonat com Robert Fripp quan s'embala i comença a entreteixir aquella infinitud de notes per darrera de les altres coses...  Escolteu-lo en aquell dolcíssim "Gone to Earth"  de  David Sylvian...  Però el Sr. Fripp no havia d'aturar-se amb King Crimson ni amb cap altra de les seves colaboracions insignes.  D'alguna manera quasi incomprensible ha anat saltant d'experiment en experiment fins arribar à una sèrie de moments majestuosos,  coneguts com a SOUNDSCAPES,  transmissors d'una sensació de puresa solemne i íntima que , de vegades et deixa sense paraula  ("A Blessing of Tears").   Doncs bé;  el Sr. Fripp està de tornada.  Algú es va acostar per a tornar-m'ho a dir  (gràcies J. Gong!!!):  "Has escoltat la darrera de'n Fripp?"...
La darrera de'n Fripp és aquest  The Wine of Silence...  no cal dir res més...

Ha esta un camí estrany i ple de fruits preciosos...

dissabte, 9 de juny del 2012

Bulli Foundation: Una proposta sorprenent.

Possiblement el projecte de la nova Bulli Foundation,  que podem seguir des de la web oficial del restaurant El Bulli  ,  justament fent click a l'apartat  "Cap a on anem?,  ens obre un seguit de propostes i reflexions que, segons la meva opinió,  no hauríem de deixar-nos escapar.  Especialment si ens interessa el paisatge i l'arquitectura que s'hi vol relacionar,  o si ens crida l'atenció el Land-art i tot un munt de disciplines que juguen amb intervenir en el medi natural des d'una voluntat d'entendre-s'hi,  i per treure'n algún aprenentatge comú,  penso que no ens deixarà indiferents el que l'equip d'arquitectes Ruíz -geli ,  ajudats per les precioses imatges de Visual 13,  ens presenten.



dijous, 7 de juny del 2012

Green schools, Outdoor schools, ... ¿tendències, modes, sortides, respostes,...?

L'arquitecte John Hardy ha anat generant una comunitat curiosa al voltant del seu gran projecte a Bali,  la seva versió d'allò que es coneix com a  Green School



L'edificació de la Green School de Hardy segueix la tendència de disseny "eco" que pretèn l'elaboració de construccions menys agresives, bio-racionals, basades en tècniques tradicionals però millorades gràcies als coneixements i recursos dels nostres dies.  Hi ha companyies que es dediquen plenament a aquest nou tipus d'estructures i processos,  si bé amb uns objectius  i unes perspectives que haurien d'analitzar-se detingudament:



Més enllà de la seva "posta en escena",  les  green schools promouen també una nova orientació curricular  i unes metodologies innovadores, si més no per la vinculació directa amb l'espai obert i el medi natural,  i pel seu enfocament en la direcció de conèixer, comprendre i respectar aquest entorn físic, ambiental, del planeta en què vivim:



TRAILER: The Cycle of Insanity: The Real Story of Water from Surfrider Foundation on Vimeo.




Tot això pot quedar en un no res insignificant,  en una moda fins i tot ridícula, o bé pot ser que ajudi a inaugurar una via renovada que s'obri a un horitzó diferent i necessari.  Ho haurem d'anar veient en els temps que vindran...