dilluns, 28 de febrer de 2011

"vanitas tristum est"

La validesa d'un educador,  d'un mestre, d'un professor no pot mesurar-se del tot valorant únicament la quantitat ni la qualitat de coneixements de què disposa.  Tampoc n'hi ha prou amb constatar la seva capacitat per transmetre coneixements de manera més o menys encertada a través de l'acció docent.  Aquests només són indicadors que demostren el seu ofici i el seu nivell de formació.  Però hi ha altres qualitats que es necessiten si l'efecte final de la seva intervenció ha de ser educativament convincent,  és a dir,  si ha d'ensenyar-nos quelcom valuós que compensi l'esforç que invertim en l'aprenentatge acadèmic, reglat i conscient.  I "quelcom valuós"  pot ésser simplement una manera de ser,  una manera d'acostar-se a la matèria o als continguts del curs que generi una certa alegria, una opció honesta i amb voluntarietat,  que pretengui ensenyar amb tota modèstia allò que algú sap, per ajudar als demés a aprendre el que necessiten o desitgen saber...   Difícil missió,  però no tant.   El problema és que massa sovint ens trobem amb la impostura d'un discurs que predica uns objectius i en posa en pràctica uns altres.  Alguns mediocres personatges que amaguen les seves limitacions darrera el  posat del professor...:  alguns que fan valdre la seva condició docent com una mena d'immunitat davant la contaminació de tota opinió contrària;  altres que semblen dominar per complet els misteris de l'ensenyament de qualsevol matèria;  i uns quants que justifiquen la inanitat de continguts que repeteixen mecànicament any rera any,  excusant-se en el sistema, els currículums, els departaments, els PECS,  els PACS i tota aquella terminologia tan típica de la dimensió de la blablasfera ...  En fi;  una escena trista i còmica al mateix temps que podria resumir-se amb aquell títol de Baroja:  "¡Vanidad de vanidades y todo vanidad!"   Vist així no sembla massa educatiu,  no?   Amb la "casta" dels professors passa una mica com amb aquells artistes famosos...:  
 Diuen que a l'època obscura de la Contrarreforma, per allà el s. XVI,  les autoritats religioses varen estar a punt d'ordenar la eliminació dels frescos del Judici Final pintats per Miquel Àngel a la Capella Sixtina del Vaticà,  amb l'argument de la suposada indecorositat d'aquelles carns massa nues.  Ben aviat algun artista una mica envejós i aprofitat es va oferir per a treballar en unes noves escenes igual de "ben pintades" però molt més "decents"  (era... El Greco).   
  I és que la vanitat afecta per igual a tots els mortals. 



dilluns, 21 de febrer de 2011

Bell & Kapoor Blues


 Bell's installation.

"Angel",   A. Kapoor

Ella es diu Lilian H. Bell,  ell  respon per Anish Kapoor.  M'intrigava el seu blau quan no sabia si era de Prúsia o de cobalt.  M'intriga encara saber si el van triar o si va estar qüestió de sort.  Hi ha més punts confluents en la seva obra constel.lada (però sense estels brillants),  feta de roques i papers, pigments i forats negres.  Energies que circulen, graviten, retornen o van d'aquí a allà en un sol viatge,  entre àngels,  megalits,  miralls i fulls escrits que surten d'un fax.  Transmetre, connectar, fixar la memòria, anunciar amb urgència, fer present el que és de l'home i fer present el que no ho és...     


Anish Kapoor

Lilian H. Bell


















Bell's Laser copy




Blue pigment.  A. Kapoor.
  
Bell's Artist's Book


divendres, 18 de febrer de 2011

L'art és...

L'art és...:

. ........................ -L'art és el recte ordenament de la raó- (Tomás de Aquino)
.
....... -L'art és allò que estableix la seva pròpia regla- (Schiller)
.
........................................ -L'art és l'estil- (Max Dvořák)
.
..................................................-L'art és expressió de la societat- (John Ruskin)
.
.............. -L'art és la llibertat del geni- (Adolf Loos)
.
........................................................... -L'art és la idea- (Marcel Duchamp)
.
. .................-L'art és la novetat- (Jean Dubuffet)
.
............................................. -L'art és l'acció, la vida- (Joseph Beuys)
.
..................... -L'art és tot allò que els homes en diuen art- (Dino Formaggio)
.
..... .. -L'art és relatiu- (Robert Roselló)
.
.
.
Què és l'art?...

                       ("Que... què és l'art?  -digué Inmodalai- ... Hi ha un home en peu que volta una tela estesa al paviment del seu estudi.  A la seva mà esquerra sosté un recipient carregat de pintura.  D'aquí a ben poc l'haurà ben escampada a regalims per damunt d'aquest quadre i, quan ja se n'aparti, no sabreu si això ho ha pintat un home o si es tracta d'una estranya forma de vida que ha colonitzat l'estança sencera.  
Que... què és l'art pregunteu?  -Inmodalai s'alçà del lloc on havia jegut mitja tarda. Els seus peus descalços deixaven la marca quasi imperceptible del seu lleugeríssim pes damunt el fang vermell de les salines.  S'endinsà fins que l'aigua espessa i tornassolada li arribava als genolls-   ...de l'art de qui voleu saber?  d'aquell de qui deien que només sabia pintar el no-res amb les seves aquarel.les? doncs era capaç de fer que qualsevol altra quadre que gosés acostar-se a un dels seus per a comparar-s'hi,  semblés de sobte mancat de força i color i de tota vida.  ¿De l'art d'un vell sord que pintava els monstres i les bruixes per les seves quatre parets?  Doncs ell va estar el primer en denunciar la guerra més cruenta:  la de l'home que s'encarnissa contra l'home,  amb raó o sense ella,  embogit per l'ofuscament i la vanitat   -Es girà cap a mí,  i després va dirigir la mirada cap a la llunyania plana d'aquella entrada de mar-   Hi ha moltes coses que no es contesten amb les preguntes que acostumem a fer.  Però pots provar de demanar-ho en veu baixa,  en veu molt baixa,  als joncs que creixen vora l'aigua:  què és l'art? els hi preguntes, i ells potser et respondràn...")         

dimarts, 15 de febrer de 2011

Pintant i repintant a gran escala!

Altres maneres de fer de l'art .  (No us perdeu aquesta obra trobada per Internet,  perquè és una meravella!)  

dimarts, 1 de febrer de 2011

Painting music




La idea de reunir música i pintura,  o música i qualsevol altre art, (però sobretot partint de la música !!) ve de lluny... Hi ha diverses maneres d'enfocar-ho.  Algunes són tan senzilles com aquesta de Matteo Negrin:



Altres són tan complexes com les de Kandinsky,  Mondrian o Klee...   L'exposició   "Painting Music :  Rhythm and movement in arts"   intentava parlar-nos d'això.












Val la pena que hi tornem a pensar...

Fa uns quants anys,  la música de John Scofield i la d'Allan Holdsworth, el camí de indagació a través de molts projectes de jardineria i la inmensa seducció que l'art xinés havia despertat en nosaltres es van convertir en agents complementaris que gradualment ens duien a uns plantejaments nous que haviem d'explorar.  Així va sorgir el projecte de "pintar la música" que va acbar conduint-nos a la idea del
                                                                                                                          Jardí Musical     




També hi ha altres idees igualment dedicades a captar el só d'una manera plàstica,  com en aquestes interessants experiències:

Canon Pixma: Bringing colour to life from Dentsu London on Vimeo.