dissabte, 5 de setembre de 2015

La gran crisi dels refugiats i el fracàs dels reixats d'Europa

Havia de saltar una espurna perquè la pòlvora escampada a l'altre costat dels reixats d'Europa prengués de sobte i comencés a fer esclatar la tensió que s'ha anat acumulant a les nostres fronteres,  sobretot durant tota aquesta darrera dècada.  El drama sirià ha fet saltar aquesta espurna.  Les imatges de centenars de persones del magreb i de l'Àfrica subsahariana enfilant-se a les filferrades i enfrontant-se a tot per aconseguir travessar allò que els separava del món occidental, del seu ideal d'una "vida millor",   ja ha estat un missatge prou clar.  Però la majoria de països benestants del continent europeu no s'ho han volgut creure. Han començat a veure que la cosa anava de debó quan els morts se'ls han amuntegat a les platges,  alhora que una massa humana oblidada ha arribat, per milions,  a les portes mateixes de la nostra casa.  

La fotografia de la corresponsal turca Nilufer Demir que mostra la imatge colpidora d'un nen de 3 anys  -Ailan Kurdi-  ofegat, mort i arrossegat pel mar fins a la platja ha estat el detonant d'un terratrèmol d'indignació que està començant a sacsejar Europa.  Allò que no sabíem com dir, encara;  les decisions que no hem sabut ni encarar;  la manca absoluta de discurs per mirar de trobar alguna solució i per mirar d'enfocar alguna sortida;  tot ha quedat superat i el moment s'ha esberlat per la força expressiva d'aquesta imatge.  El pensament creatiu no ha trigat a omplir tots els canals de milers de rèpliques que diuen a crits el que no hem volgut ni xiuxiuejar:  això ja no té contenció possible.  Europa ha de començar a baixar cap el sud,  ha d'obrir-se al sud i ha de desguassar envers el sud.  No es tracta de resistir,  sinò d'entendre i fer entendre.  Crec que l'afer més important del món per a les properes generacions (o un dels dos afers més importants -l'altre serà el canvi climàtic) ha començat just aquí,  aquests darrers dies, i cal prendre'l molt seriosament.  No hi haurà res més important en el futur proper que trobar una possible solució a aquest nou moviment de la humanitat i als efectes encara imprevisibles que tindrà.    



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada