Diuen que la tela de Tizià (1490-1576) anomenada "Baco i Ariadna", que data del 1523, conté quasi tots els pigments que utilitzaven els artistes de Venècia al s. XVI : verd de malaquita (un tipus de carbonat de coure), terra verda, verdet (un altre carbonat de coure), resinat de coure, blau ultramar (extret del mineral Lapislàzuli), vermelló, taronja de realgar o sandàraca (extret d'una resina de cert tipus de xiprer),...
Tizià, com la resta de pintors venecians, tenia fàcil accés a tota la diversitat de pigments que arribaven en els vaixells comercials, des d'Egipte i l'Àsia Menor. Sembla ser que el vell mestre arribava a ajustar els colors de cada racó dels seus quadres a base de sobreposar amb molta sensibilitat i saviesa capes i capes de veladura. Diuen que composava amb el color, fugint de la composició espaial rigorosament racionalitzada, establerta per Brunelleschi, i desobeïnt els principis que sobre l'harmonia i el contrast havia intentat fixar Alberti. Cap el final de la seva vida, Tizià pintava amb un traç cada cop més enèrgic, hi ha qui diu que quasi impressionista o expressiu com el dels orientals... A Venècia el Renaixement s'expressà a través d'un art colorista i sensorial, mentre que a Florència ho havia fet de manera molt més analítica i científica, a través del dibuix (disegno). [Vegeu l'obra de Philip Ball, "La Invención del Color", ed. Mondadori, Bcn, 2009]
 |
| Tizià : La mort d'Acteó, 1552-62 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada