dimarts, 21 de juny de 2011

CHANTAL MAILLARD: "Contra El Arte y otras imposturas"...


M. Tobey-  Calligraphy
 Volia administrar una petita dosi d'algun verí suportable,  semblant als que injecten amb la seva picada certs insectes o aquells que amaguen belles i acolorides flors (que no sempre són flors del mal) i que provoquen lleugeres molèsties difuses o intensos dolors momentanis,  sense greus conseqüències finals.  Efectes que són com un avís, com un advertiment,  el valor més notable dels quals és el de perdurar en la memòria,  fent-nos vigilar, respectar (o témer) amb més seriositat allò que abans potser ens passava per alt.
He triat,  com a pretext per a reunir unes quantes frases emmetzinades, el títol d'aquest llibre de Chantal Maillard :


                                                          "Contra El Arte y otras imposturas",  ed.  Pre-Textos, Valencia , 2009.

    Un text interessantíssim, tot sigui dit,  ple de suggerències i sons orientals, com tots els que va editant l'eminent autora.  En aquest volum s'hi llegeixen fragments com ara:

"Podríamos hablar de analfabetismo artístico si la actitud estética fuese un saber que pudiera aprenderse.  Pero no se trata de ningún saber,  sino de una capacidad que,  aunque susceptible de adquirirse, no puede ser enseñada más que dirigiendo la atención a los sucesivos ejemplos donde puede ponerse a prueba".


"Suponer que el mundo está hecho a medida de nuestra razón les ha sido útil a los constructores de muros,  pero es tiempo de darnos cuenta de que las leyes del funcionamiento de nuestra razón no tienen por qué constituirse en evidencia de la existencia de los entes de razón que ella construye en sus confines.  Esto puede vales tanto para las ideologias religiosas como para las científicas. De que las teorias funcionen no se deduce de ninguna manera que los elementos de la misma sean verdaderos, es decir, que ese supuesto que llamamos realidad corresponda a sus premisas. Convertir las teorias científicas en verdades metafísicas es,  como en el caso de las teologias,  síntoma de un antropocentrismo que convierte a la razón en la medida de todas las cosas".


"... nos encontramos con la gran ratonera de las universidades por cuyas oquedades corren,  aspaventados o dóctiles,  contraídos o petulantes, víctimas y a la vez verdugos,  los aprendices de arquitectos,  constructores, peritos y albañiles de nuestros mundos".




J. Albers,  autor del llibre "La Interacció del Color" i destacat membre de
l'escena artística dels moviments abstractes europeus i americans del s.XX.

De  l'ensenyament  venia jo a parlar,  sense saber-ne massa, o millor de la sensació de tot un "mal ensenyament",  de l'emoció perduda entre tanta forma estreta del saber,  l'estricta competència científica i de vegades ni això:  sols la forma per la forma, la vestimenta del coneixement,  un uniforme estampat (camuflat) de lèxic, correcció en alta mesura i estratègies per donar la nota que cal en cada moment... però sense veritable música ni cant.


El sr. Josef Albers escrivia a la dècada dels '60:

"Després de molt no ensenyarno aprendre i en conseqüència no veure,  en massa  activitats  artístiques,  és hora d'abogar per un nou aprenentatge bàsic i gradual que aprecii el saber directe procedent de l'experiència i l'avaluació resultant de la comparació.  Això significa,  en resum,  apreciar el desenvolupament i el perfeccionament, és a dir, el creixement d'unes facultats.  Aquest creixement no és solament una experiència apassionant, és també un estímul i l'incentiu més fort de cara a una acció intensificada, a una indagació contínua  (cercasearch,  en lloc de recerca,  re-search),  a un aprenentatge a través de la pràctica conscient."    (Fragment de "La Interacció del Color")



I si encara es pot dir més clar,  llegim-ho en paraules de Goya!:

"...Que les acadèmies no han de ser privatives,  ni servir per altra cosa que no sigui d'ajuda a aquells que lliurement desitjin estudiar en elles,  desterrant tota subjecció a preceptes mecànics, premis mensuals, ajudes de costa i altres foeteses que malmeten i afeminen un Art tan lliberal i noble com és la pintura;  tampoc s'ha de prefixar un temps perquè els estudiants aprenguin geometria ni perspectiva per a véncer les dificultats del dibuix,  ja que és el propi dibuix el que les demana necessàriament al seu temps a aquells que descobreixen disposició i talent.  No hi ha regles en pintura;  l'opressió i l'obligació servil a fer estudiar o seguir tots per un mateix camí és un gran impediment pels joves que professen aquest art tan difícil,  que toca més en allò Diví que no pas cap altre..." 


(F. Goya,  en una carta dirigida a Bernardo de Iriarte, viceprotector de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando,  el 1792.  La carta apareix al llibre  "Goya desde Goya",  de Rafael Santos Torroella,  publicacions de la Universitat de Barcelona, 1993)
 

F. Goya:  "Tristes presentimientos de lo que ha de acontecer"
De la sèrie "Los Desastres de la Guerra".





Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada