dijous, 9 de juny del 2011

El color a Nova York.

La imatge va agafant pes.  La successió d'imatges de l'escena substitueixen la paraula.  La música substitueix el discurs;  el cant, la veu, fan innecessària qualsevol altra introducció de la parla.  El color no captiva només pel color, aquí;  ni pel pur contrast cromàtic-acromàtic,  ni pel contrast de les seves sensacions.  Captiva per la imatge, per la successió, per l'enfocament, per la proporció, per la idea... i pel so,  pel color del so que l'acompanya.         
(Les imatges són preses a Central Park, N.Y.,  a partir de l'obra de Christo i Jeanne Claude:  "Portes Efímeres" , del 2005.   La veu és d'Alicia Keys. El tema: Empire State of Mind. (part II).  Les fotos, de Mircea Oprea...)  




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada