Arabesc

 

Forma sinuosa vegetal:
Inflorescència de Phoenix canariensis acolorida (per X. Bentué).

Les vetes de la fusta envellida dels arbres mostren un aspecte sinuós i ondulat característic,  que recorda sovint les formes fluïdes adoptades per l'aigua en el seu moviment.  Per això, d'aquestes traces se'n diu també  "aigües"  de la fusta.  Són marques deixades pel creixement dels diversos teixits que produeixen el desenvolupament del vegetal. 

La relació entre la fusta i l'aigua ha estat sempre significant.  En la teoria oriental dels  5 Elements,  per exemple,   l'aigua hi figura com l'agent productor de la fusta  (és a través de l'aigua com els vegetals es nodreixen i creixen),  alhora que la fusta hi apareix com a força destructora o absorbent de l'aigua  (perquè l'arbre "xucla" l'aigua del sòl).  D'altra banda,  tots dos elements  són relacionats directament amb l'element terra:  La fusta  "domina"  la terra  (perquè històricament era l'arada de fusta l'eina que hom feia servir per a llaurar el terreny) i la terra,  al seu torn,  domina l'aigua  (perquè la terra és la matèria capaç de contenir de manera natural el curs dels rius i la vora dels llacs,  així com també,  un cop cuita  -la terracota-, és capaç de contenir l'aigua per beure).  

• Cicle de producció dels 5 Elements:

              Metall  >  Aigua  >  Fusta  >  Foc  >  Terra    (> Metall)

• Cicle de dominància dels 5 Elements:

              Metall  >  Fusta  >  Terra  >  Aigua  >  Foc    (>  Metall)

• Cicle de destrucció o absorció dels 5 Elements:

              Metall  >  Terra  >  Foc  >  Fusta  >  Aigua   (>  Metall)

Hi ha altres agents o matèries fluïdes que també podem associar amb la forma sinuosa,  serpentejant,  corba i fins i tot recargolada en espiral,  que apareix en el creixement de les plantes o en el moviment de les aigües:   podríem esmentar el vent,  la sorra de les dunes i les platges,  o els núvols del cel.  En tots aquests casos,  igual que hem vist abans,  la forma física produïda per cadascuna d'aquestes entitats naturals remet a processos dinàmics de formació i creixement que, alhora,  poden relacionar-se amb altres qüestions de caràcter més espiritual  (com per exemple l'associació simbòlica del vent i l'educació que fan algunes cultures orientals;  el sentit de la divisió i ordenació de l'espai terrestre,  que ve donada per la "Rosa dels Vents";   etc.).  Tot això resulta,  com a mínim,  curiós.  A poc a poc,  passem de la mera observació de l'aparença física d'un material qualsevol a la determinació d'una sèrie de nexes possibles entre aquell material i altres elements que actuen també a diversos nivells del món natural.  Tots ells comparteixen no solament algunes característiques de forma,  sinó què també hi descobrim semblances a nivell teòric i  estètic més profund.

Blau de fez  (X. Bentué. 1989).


El gest magnífic de l'arabesc que dibuixa,  per exemple,  un Délacroix,   tindrà que veure amb alguna cosa de tot això que hem dit?  Hi haurà alguna mena de correspondència secreta entre la forma que s'endevina en les vetes d'un arbre i la capacitat artística de l'home que ressegueix fluïdament amb el dibuix les parts diverses d'un model,  lligant-les totes d'un sol traç o amb un seguit de línies de gest integral,  que semblen no acabar mai?  És aquesta una qualitat  "líquida" o "vegetal"  en un dibuix?  És una manera de fer créixer el dibuix o de fer-lo extendre en un ordre diferent de l'estrictament gràfic?



E. Delacroix: Tigre atacant a cavall, 1826-29

 Diu Delacroix:   

"En qualsevol objecte, el primer que cal captar per a reflectir-lo a través del dibuix és el contrast de les línies principals.  Abans de posar el llapis sobre el paper,  cal pensar en això".

"Entre d'altres coses,  alló que fa un pintor gran és l'audàcia amb que combina els elements per a fer créixer la impressió final.  Així doncs, què és composar?  ...És associar amb potència."

"M'atrau la gràcia de certes sinuositats,  la dels camins, per exemple.  L'ús els traça sense consciència del que fa, però fins i tot en perspectiva conserven la seva gràcia.  En un sentit similar,  seria curiós d'observar el camí que fan els cargols,  resseguint a seva marca".

"Existeix una part de la ciència que,  segons crec,  no ha estat explotada pels científics:  seria la història de certes relacions naturals,  la curiosa història de certes formes que semblen,  per als ulls desatents,  el producte de l'atzar i que estan no sols geomètricament combinades,  sinó què evoquen fins el punt de confondre-s'hi,  formes que pertanyen a objectes d'una espècie completament distinta.
Per exemple,  he vist a la platja de Tànger,  que està formada per una sorra molt fina,  que l'onatge en retirar-se cavava petits solcs que es reproduien sense fi,  variant amb cada marea,  i el dibuix d'aquests petits canals és, per dir-ho així,  idèntic a l'estria de la pell dels tigres". 

(Notes de Delacroix per a Estudis Estètics i notes escrites durant una de les seves passejades pel bosc de Champrosay, a la vora del riu Sena, l'any 1849). 

E. Delacroix:  Esbós de la Caça dels Lleons, 1854.

Arabesc por Xavier Bentue se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.