Qualsevol idea és bona per a reprendre el costum d'escriure en aquest blog, mentre puguem fer-lo créixer en la direcció que vam prendre ara fa uns quants anys.
Avui ens acostem a uns plantejaments que ja no ens sonen gens estranys dins l'àmbit de l'ensenyament- aprenentatge. Fa no massa temps semblava que al nostre país la cosa no havia d'avançar cap aquí, però ara, com més va més sentim a parlar d'idees renovadores promugudes pel propi sistema educatiu oficial.
Avui comencem a parlar de dios d'aquests plantejaments:
Però el web que no ens podem perdre és el de: Maker Ed,
una finestra plena d’informació, idees, recursos i tot el que necessitem per a començar a plantejar-nos una nova (nova?) manera d’educar.
El principi és simple: ensenyar a través de l'acció i l'aplicació dels continguts, des d'un enfocament multidisciplinar, amb caràcter eminentment pràctic i competencial, amb l'afegit de la incorporació de tot el potencial tecnològic que pugui ajudar a fer més interessant, eficient i lúdica l'experiència dels alumnes.
Això ens duu a plantejar-nos certes dificultats, com ara la dificultat de comptar amb entorns d'aprenentatge prou segurs com per a fer-hi construcció d'elements amb maquinària i eines reals.
D’altra banda he estat tafanejant una mica en una altra web excel·lent: INSTRUCTABLES.COM
Es tracta d’un lloc on es pot aprendre i compartir experiències relacionades amb l’ensenyament, des d’un enfocament totalment compatible amb la idea del projecte STEAM (hi ha videos tutorials, recursos, consells, enllaços, imatges…)
Veieu-ne un exemple:
El projecte STEAM és un nou model d’innovació pedagògica i metodològica que vol donar als nois i noies l’oportunitat d’identificar problemes reals, per trobar solucions realistes i acompanyar i conduir el seu propi procés d’aprenentatge.
Aquest nou model utilitza paràmetres com la creativitat, el foment de la curiositat, l’anàlisi personalitzada, l’intercanvi d’idees, el treball en equip i el mètode assaig-error.
En el següent enllaç trobareu un interessantíssim recull de webs i aplicacions que ofereixen enormes possibilitats d'aprofitament didàctic, més de cent recursos llestos per a començar a "crear":
Havia de saltar una espurna perquè la pòlvora escampada a l'altre costat dels reixats d'Europa prengués de sobte i comencés a fer esclatar la tensió que s'ha anat acumulant a les nostres fronteres, sobretot durant tota aquesta darrera dècada. El drama sirià ha fet saltar aquesta espurna. Les imatges de centenars de persones del magreb i de l'Àfrica subsahariana enfilant-se a les filferrades i enfrontant-se a tot per aconseguir travessar allò que els separava del món occidental, del seu ideal d'una "vida millor", ja ha estat un missatge prou clar. Però la majoria de països benestants del continent europeu no s'ho han volgut creure. Han començat a veure que la cosa anava de debó quan els morts se'ls han amuntegat a les platges, alhora que una massa humana oblidada ha arribat, per milions, a les portes mateixes de la nostra casa. La fotografia de la corresponsal turca Nilufer Demir que mostra la imatge colpidora d'un nen de 3 anys -Ailan Kurdi- ofegat, mort i arrossegat pel mar fins a la platja ha estat el detonant d'un terratrèmol d'indignació que està començant a sacsejar Europa. Allò que no sabíem com dir, encara; les decisions que no hem sabut ni encarar; la manca absoluta de discurs per mirar de trobar alguna solució i per mirar d'enfocar alguna sortida; tot ha quedat superat i el moment s'ha esberlat per la força expressiva d'aquesta imatge. El pensament creatiu no ha trigat a omplir tots els canals de milers de rèpliques que diuen a crits el que no hem volgut ni xiuxiuejar: això ja no té contenció possible. Europa ha de començar a baixar cap el sud, ha d'obrir-se al sud i ha de desguassar envers el sud. No es tracta de resistir, sinò d'entendre i fer entendre. Crec que l'afer més important del món per a les properes generacions (o un dels dos afers més importants -l'altre serà el canvi climàtic) ha començat just aquí, aquests darrers dies, i cal prendre'l molt seriosament. No hi haurà res més important en el futur proper que trobar una possible solució a aquest nou moviment de la humanitat i als efectes encara imprevisibles que tindrà.
A l'Illa de Menorca hi ha una institució dedicada majoritàriament a l'art del gravat, que va néixer ja fa uns quants anys de la mà del mestre Pere Pons amb l'ambició d'esdevenir un focus d'intercanvi i promoció cultural ben viu, lligat al panorama artístic insular i obert al món sencer, convidant a artistes estrangers i artistes locals -Pacífic Camps, per exemple-, tant personatges reconeguts, com artistes amateurs o estudiants, a compartir experiències i activitats a l'entorn del món del gravat i d'altres disciplines artístiques. La proposta mai no ha estat prou recolzada institucionalment, però, tot i així, lluïta per a reeixir, i ho fa aportant una nota distintiva que ens sembla prou única i interessant: un franc esperit amarat del bo i millor del caràcter menorquí; és a dir, una acollidora amabilitat, una clara i lleugera alegria, una tranquilitat arrelada en les coses senzilles i en les pròpies conviccions... El producte és una feina ben feta, neta i consistent, sense necessitat d'engalanar-se amb grans discursos ni d'amagar-se darrera falses pretensions.
Podeu informar-vos més a través de Facebook a: Pere Pons
Llegint algunes de les teories contemporànies sorgides de les investigacions i experiències actuals en tècniques d'ensenyament i aprenentatge, i veient que els estudiants d'avui sembla que tendeixen de manera cada cop més clara cap a una funcionalitat "multi-tasca", amb unes capacitats d'atenció limitades a una durada d'escassos minuts i amb unes necessitats d'estimulació mental, visual i sensorial augmentades (les quals només esdevenen sensibles a estímuls que prenguin la forma lúdica d'un joc), potser sí que el rol dels "professors - facilitadors" haurà de semblar-se cada cop més al que apareix en aquest vídeo:
Proposo que a totes les carreres universitàries i estudis superiors on es formin els futurs professors dels nostres instituts s'incorporin procediments de circ, acrobàcia, formació teatral, cant, ball, jocs de casino, jocs informàtics i altres tècniques d'entreteniment , per tal que els llicenciats puguin accedir a l'ofici docent amb prous eines per a aconseguir que els nostres alumnes s'ho passin "pipa" mentre vant fent el matí d'aula en aula.
Des del seu laboratori en el Manna Center , a la Universitat de Tel Aviv, el professor Daniel Chamovitz estudia des de fa més d'una década el comportament de les plantes en relació a la percepció del seu entorn i algunes de les seves funcions vitals més fascinants. Les conclusions científiques dels seus estudis i dels estudis d'altres eminents biòlegs-investigadors de la història estan recollides en un interessantíssim volum de divulgació que porta per títol "What a Plant Knows", publicat per Scientific American / Farrar, Straus and Giroux. Chamovitz es formula unes quantes preguntes i les respon amb tot l'entusiasme i rigor que el caracteritza: Que "veu" una planta? Què "ensuma" una planta? Com es mou una planta? Què nota del seu entorn? Sap una planta si algú la toca? Tenen "memòria" les plantes? Tenen preferències musicals? Com saben on són, les plantes? Són "conscients" del seu propi cos i del seu entorn? Com és la "inteligència" d'una planta?
Una de les famoses xerrades de Sir Ken Robinson a les TED Talks és la que aboga per un canvi del model educatiu que impera en el nostre sistema occidental actual... En aquesta formidable animació, la conversa és representada gràficament, amb gràcia i sentit de l'humor. Val la pena veure-la i escoltar de nou aquest gran orador...
En l'òrbita dels "Jardins pel Benestar" o "Healing Gardens", i seguint la tendència actual envers l'aprofitament social dels jardins i els horts, els "espais de conreu i espais enjardinats comunitaris" es perfilen cada cop amb més força com una de les opcions possibles d'encarrilar el futur de la jardineria.
Segurament hi ha moltes cares i moltes vies possibles per escalar un cim difícil. Hi ha molta tècnica i molt procediment a seguir... però hi ha també la sort d'un dia esplendorós i la inspiració repentina que t'ho posa tot més fàcil. I hi ha també l'exercici exacte que de sobte et fa comprendre un món... Fer: learn by doing ... això és el que volem transmetre en més d'una ocasió.
Really there are plenty of faces and different ways to climb a very high mountain. There is a big process and a lot of technics to follow, but there is a right exercise too and a bright sunny day that brings out the easiest way to achieve the success in a whole problem's understanding. That's the real point we wanted to express in several chances.
Exercici 1: Replantejament d'un dibuix en planta: Claustre gòtic de Ntra Sra de la Concepció.
Fragment de planta inspirada en les catedrals gòtiques, i transformada en la base d'un hort..
Exercici 2, 3 i 4: Rreplantejament de diversos dibuixos, aixecament d'estrucures, treball de la terra, creació d'un hort i de parterres enjardinats.
Des de diversos fronts sembla que arriben tendències que acaben confluint en una manera d'entendre els jardins i d'orientar aquesta professió en direccions renovades, les quals incorporen el cooperativisme i el voluntariat com a formes d'aprofitament i gestió dels recursos, la preocupació per l'ecologia o la permanència de la cultura com a conceptes clau, i l'horticultura terapèutica o altres usos educatius, socials i cívics rellevants com a valors afegits als que ja ostentava la jardineria que veníem practicant des de fa dècades. Aquests espais comencen a ressonar sota la denominació de "Healing Gardens" : Jardins per recuperar l'equilibri i la tranquilitat anímica...
Després de tres mesos en funcionament el projecte Montbau Eix i Creix té voluntat de seguir endavant, tot i que la resposta ciutadana encara és petita.
Les noves tendències educatives sembla que avancen en una direcció, per fi, més raonable, on les noves tecnologies i la comunicació online s'aprofitaran per a alliberar l'alumnat, si més no, d'hores i hores d'insufrible embotiment, que ja no té més justificació que la inèrcia provocada per dècades i dècades de funcionament d'aquest pesat sistema incontestable que hem arrossegat fins avui.