Ash Dome (Cúpula de freixes) és un treball característic de l'escultor britànic David Nash , en el què l'activitat artística incorpora metodologies pròpies de la jardineria o l'arboricultura (com ara la plantació i la poda) i materials vegetals en estat viu. Aquesta obra s'inicia l'any 1977, plantant un cercle de 22 freixes, i continua any rera any (amb la tasca de reorientar el seu creixement mitjançant una poda de formació ben concreta), fins arribar als nostres dies.
Wooden Boulder , (Mole de Fusta) una peça de roure de 400 Kg. de pes i amb un diàmetre aproximat d'un metre, és una obra "abandonada" a la seva sort en el curs d'un torrent, per tal que la natura la transformi, erigint-se així en col.laboradora del procés artístic i mostrant el determinisme ocult que amaga el fet aparentment accidental.
Black Sphere (Esfera Negra) és una escultura realitzada el 2004 amb roure calcinat. La fusta cremada ha estat un material repetidament utilitzat per D. Nash i altres artistes que treballen en el paisatge, en un sentit profund que suggereix l'espai ocupat allò que era (un arbre) i ja no és (perquè ha estat reduit pel foc a un no res).
Three Sun Vessels For Huesca de l'any 2005, és un conjunt escultòric realitzat per l'artista a l'Estat Espanyol. L'indret que acull aquesta obra (la Hermita de Santa Lucia, a Berdún, Huesca) s'engloba dintre dels punts on el Govern aragonés juntament amb iniciatives com el CDAN han apostat per a donar entrada a l'art contemporani i en especial a l'art relacionat amb la natura i el paisatge. Darrera d'aquesta aposta tant important i que ha donat uns fruits tan interessants per a la cultura i pel territori d'Aragó i de la resta de comunitats veïnes, es troba la figura de Javier Maderuelo (*), veritable pioner del coneixement paisatgista en el nostre país.
Entre d'altres coses, D. Nash explica en una entrevista amb el crític i escriptor John K. Grande:
“El meu interés artístic és purament pràctic, però això no exclou que es pugui relacionar amb el vessant espiritual. Allò espiritual està completament encaixat en allò físic i ambdós nivells estan essencialment lligats entre si. Treballar la terra d’una manera pràctica, amb un sentit comú bàsic constitueix una activitat espiritual.”
“Penso que tant Andy Goldsworthy com jo mateix, o com Richard Long i la resta d’artistes britànics vinculats al Land art hauríem sigut pintors de paisatge si haguéssim viscut cent anys enrere. Però ara no volem fer retrats del paisatge. Volem estar en la terra”.
(*) Javier Maderuelo ha estat un dels introductors principals del paisatgisme contemporani (i d'autors com A. Berque, G. Clement, I. Noguchi o molts dels artistes Land art) en els cercles estudiantils i universitaris més avançats del territori espanyol, des de la década dels anys '90 . Encara avui continua essent un teòric i un expert activíssim en tot allò que signifiqui la divulgació i l'aprofundiment d'aquesta branca del saber.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada