L'altre cara de la moneda: Gay de Liébana i les veus dels que han de dir "Prou!"

Potser ja és hora de reflectir el que passa i de dir el estem sentint.

No hem expressat directament el nostre posicionament polític,  però no cal ser cap intèrpret de subtileses per tal de copsar el sentit que acompanya el nostre treball a newscapeland .  Senzillament el que passa és que no hem volgut empastifar aquest bloc de notes amb assumptes tan bruts i escandalosos com els què hem hagut de veure i patir en aquests darrers anys de la vida d'Europa,  sobretot vivint en la terra incomprensiblement erma d'un SUD menyspreat per quasi tothom  (ningú ha volgut capgirar la lògica dels mapes instituïts...).  Fa mal;  un mal terrible,  com el dels mals interns que no responen a cap analgèsic, el fet de veure com un seguit de generacions senceres han girat l'esquena al seu propi país i al seu propi entorn,  passant a corre-cuita per damunt del respecte més bàsic i natural envers el patrimoni real que havien de llegar a les generacions de demà,  i deixant-se embogir per la "febre de l'or" d'un negoci fàcil i d'una resposta fàcil.  Hem saltat per damunt de tot,  i ens hem posat la capa de super-herois,  com si tinguéssim verament els super-poders per a fer-ho... però no els tenim i no ens calien.  Ens hem equivocat.  Tots;  cadascú en el seu nivell.  I ara sorgeixen petites espurnes molt lluents, i des d'un cor adormit ens pressiona la ràbia,  i sabem que hem de fer alguna cosa i que no podem  "fugir"  un altre cop pel camí que fugíem.  Hem de trobar una altra escapatòria nova i diferent de les propostes d'aquells tergiversadors dels somnis i esperances.  La mediocritat del seu sistema s'ha fet evident.  Ni les millors clavegueres poden absorbir un residu tan gran, constant i creixent d'injustícia, barbarisme,  irresponsabilitat i absurd com el que estem encara generant avui mateix.   Benvingudes,  doncs, totes les veus en desacord,  que realment vulguin canviar les coses i puguin plantejar-nos un horitzó una mica més lliure i més assumible,  pels qui encara estimem el viure en aquest món.