La imatge va agafant pes. La successió d'imatges de l'escena substitueixen la paraula. La música substitueix el discurs; el cant, la veu, fan innecessària qualsevol altra introducció de la parla. El color no captiva només pel color, aquí; ni pel pur contrast cromàtic-acromàtic, ni pel contrast de les seves sensacions. Captiva per la imatge, per la successió, per l'enfocament, per la proporció, per la idea... i pel so, pel color del so que l'acompanya.
(Les imatges són preses a Central Park, N.Y., a partir de l'obra de Christo i Jeanne Claude: "Portes Efímeres" , del 2005. La veu és d'Alicia Keys. El tema: Empire State of Mind. (part II). Les fotos, de Mircea Oprea...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada