Des de l'altre meitat... i com el Dia necessita la Nit

Era inevitable tornar a començar algun dia... amb la història explicada des de l'altra meitat del cor.  Fent una ullada a la biografia de Wucius Wong m'han aparegut algunes imatges de la seva pintura relativament recent:



Mountains nº2,  2001





Thoughts of antiguity nº2



    

     Wang Wuxie,  conegut més aviat com Wucius Wong,  autor de llibres molt recomenats en l'àmbit del disseny i de l'estudi de la forma,  parla en el video que segueix de l'inici de tot plegat,  del seu heritatge cultural... (el qual, d'alguna manera subtil, també s'haurà d'incorporar en el nostre heritatge cultural...i també l'haurem de reconèixer alguna vegada,  com a territori del nostre interès).

Per a veure tota la conferència sencera (en la que intervenen altres personatges) feu servir aquest enllaç:   WONG 

Per a molts,  tot això de l'art oriental és com una petita anècdota que serveix per a continuar explicant i relacionant els grans moviments i les immenses troballes dels artistes que han treballat a Occident,  aquells que omplen les pàgines de les inacabables històries i visions, i revisions, de l'art modern i de les Avantguardes...   I sí;  segurament les coses poden explicar-se així,   però el cert és que l'avi de Kandinsky havia nascut molt més a prop de l'Orient que de cap dels nostres focus d'Occident.  I ¿què quedava en l'ànim del pintor de Murnau, de Múnich, Berlin, Weimar, Dessau o París de tot aquell heritatge dels seus avantpassats?  ¿Què quedava de la seva besàvia  -la bella princesa oriental-?  No ho sabem!. 
Igualment,  el seu amic Klee s'havia topat amb algun referent extrem-oriental en un moment de la seva vida força trascendent.  La gran guerra havia esclatat el 1914.  "Der Blaue Reiter"  havia deixat enrera la seva cavalcada.  Els primers en caure van estar els amics comuns:  August Macke i Franz Marc.  Cridat a files, Klee ,  tot i envoltat de la barbàrie,  es concentra en la seva recerca: " com més terrible és el món,  justament com ho és avui en dia, tant més abstracte és l'art..."  La seva dona, Lily Stumpf,  li envia envers l'any 1916 diversos poemes xinesos.  Se sap que per aquell temps, Klee està molt interessat en la concepció oriental tant de la natura com de la pintura.  Realitza diverses obres pictòriques en les que tradueix en imatge aquells poemes, i és molt possible que aspectes molt més determinants per tot el que després hauria de produir al llarg de la seva vida quedessin igualment "trastocats" a arrel del que què allà va intuir i del que allà va confirmar i comprendre.   Molts anys més tard, quan ja tot aquell conjunt extraordinari de dibuixos, pintures, reflexions i paraules va estar totalment generat, orbitant, enllumenant en aquella nova galàxia (que tan sols els més perversos van considerar "degenerada"),  quan les flames de Klee i de Kandinsky van apagar-se, cadascuna en el seu darrer, retirat i, tanmateix,  magnètic recer,  ¿quí sap si s'esvaïa també una ombra més de Guo Xi o de Wu Daozi, un traç de Wang Hui o de Shi Tao,  o si entre  les múltiples formes que enbolcallen les boirines de Fan Kuan o Qiu Ying s'hi trobarien perfectament, com a casa,  les d'aquella aventura abstracta del segle XX,  sentint-se amparades per un mateix i únic primordial alè?   



Wang Hui  (1632-1717) :
"El bosc a la tardor"

  

Fan Kuan (990-1030): "La neu al bosc"



 



Qiu Ying  (s. XVI):  "El bosc dels presseguers
 a la terra dels somnis"