diumenge, 8 de juliol del 2012

Doug Hollis: Elements que invoquen sons, vapors en suspensió i dinàmiques essencials.

Treballa en l'espai públic i en l'espai de ningú.  Doug Hollis (n. Michigan, 1948 ) és un artista que incorpora el so i el moviment provocat pel vent i per l'aigua com a elements fluids que participen en l'obra,   sigui aquesta un muntatge en un entortn natural  ("Sound Garden") o una peça urbana  ("Waterscape",  "Watersongs" "Mountain mirage"...).  Vent i aigua,  forces elementals,  convidats fugissers que es converteixen a cada instant en protagonistes d'un treball escultòric (o d'intervenció en el paisatge) que només vol proveïr-nos d'una excusa per prendre'ns un instant de calma;  vol que ens aturem i que escoltem el so del vent o que mirem les formes de l'aigua en aquell precís discórrer,  com faria un indígena que interpreta els signes amagats de la natura. 
Doug Hollis col.labora també en molts altres projectes,  com el de Villa Montalvo,  a les proximitats de Silicon Valley,  on funciona un programa que pretén recolzar artistes residents de diverses disciplines, i on ara es projecta la construcció de noves edificacions específiques per a cada necessitat:  edificis per als músics, per als poetes, per als artistes visuals, ...  amb la intenció de crear un entorn capaç d'afavorir la seva inspiració i creativitat.



A Sound Garden,  1983







Mountain mirage, 1999


Waterscape, 2005




















dilluns, 2 de juliol del 2012

Lynne Hull: Escultures que criden els ocells.

Una idea tan simple com combinar un pal de telèfon abandonat amb unes quantes branques lligades pot produir un resultat tan curiós com les escultures "ecològiques" de Lynne Hull.   Formes arborescents que criden els ocells a aturar-s'hi o a fer-hi niu,  erigides allà on precisament hi manquen els arbres naturals  (les inacabables planes de Utah o Wyoming),  estructures elementals que s'incorporen al paisatge com si fossin una mena de resposta a allò que els éssers vius i les pròpies condicions naturals dels indrets triats semblen demanar  (Refugis per a papallones, abeuradors al desert, estructures afegides que descobreixen sorprenents valors amagats...).  En diuen  "Trans-species art" :  escultures que són aprofitables per la fauna i espècies salvatges.  Al darrera hi ha tota una reflexió sobre la necessitat de buscar noves vies d'equilibri,  per a reduir l'impacte d'unes espècies sobre les altres i per a enriquir el temps que unes i altres comparteixen sobre el nostre planeta. 
Lynne Hull ha treballat als E.E.U.U.,  a les Illes Britàniques,  o a l'Àfrica,  en col.laboració amb biòlegs, zoòlegs, paisatgistes i arquitectes,  vinculant també la seva producció a diversos projectes educatius que podrien situar-se dins del corrent de l'environtmental art   o del que podriem anomenar "art & ecology" (un intent d'incorporar l'educació ambiental i la formació visual i plàstica en un sol cos d'estudi).   Per a continuar indagant sobre tot això podeu consultar la web de  greenmuseum. org   i també la de eco-art.org



Lynne Hull.  Reservoir Tree. 1994.





Critique by Xavier Bentué

Title: Reservoir Tree
Artist: Lynne Hull
Year: 1994
Medium: wood poles, trunks, branches and ropes in a kind of assemblage
Size: 23’ tall
Location: Carsington Water, (near Peaks National Park) Derbyshire,  England.

This is a “trans-species” work of art, as the artist defines it, a kind of environmental installation that differs to other land-art pieces because  of its ecological function.  In this case, the aesthetic object serves as well for roosting and nesting by colony nesting waterbirds.
The whole object is made with a group of wooden poles drived in the soil vertically as a several trunks of a strange realistic (or almost surrealist) fantasy tree.  This man-made tree has a beautiful crown of large twisted branches,  ropped together with the poles. There is a birdbox nest  hanging on one side,  a central platform useful for waterbirds nesting and several hazel trees planted alongside the piece,  to provide food and structure for wildlife in the future.
All the materials are carefully arranged in respect of the natural sense but with deep artistical proposal at the same time.  The artist first goal is to apply creativity to real problems and to make compatible his work with some kind of effect on urgent social and environmental issues:
“My sculptures and installations provide shelter, food, water or space for wildlife…”
She carefully selects the site and makes a deep research before the final installation of her works of art:
“Research and consultation are essential to project success.  I prefer direct collaboration with wildlife specialists, environtmentalinterprets, landscape architects and local people for design integration”.
Lynne Hull was born in Fort Carson,  Colorado, in 1956. Raised in Los Alamos, New Mexico  (where his father was moved after WW II,  to develop a scientist secret project on nuclear energy),  Hull made a deep contact with landscape.  After moving to Fort Collins, Wyoming, for living,  she studied arts in Wyoming University and worked for the Board of Fort Collins Audubon Society  (a non-profit organization for study and protect nature),  where she headed the Backyard Habitat Garden Tour  (see:  www.fortnet.org/Audubon/Archive/GardenTour_2007.htm   //  www.fcgov.com/naturalareas/habitat.php )  
She was creating nature focused or environmental art al least since the ‘90s of the past century, but the main environmental installations belongs to the XXI century.  Her latest works,  like  “Interdependencia con la Naturaleza” or “Madreagua” sculptures are really actions in nature,  selected and arranged elements interacting with natural flows and forces.  Also from this XXI century are the so-called  “Trans-species art”  (like the main piece we are talking about here).  The “Raptor-roosts”,  the “Floating islands”, the “Hydroglyphs” or the “Garden Habitats” are some good exemples for this  (watch it at www.eco-art.org ).
Reservoir Tree  blends abstract and natural concepts in an inspired and quite veristic achromatic (or very low chroma) piece,  with a very stimulating visual impact;  deep, clear and easy because of the learned use of the scale, site and background.  Contrast of lines and shapes (straight ones, other twisted, …) produce a strong dynamic effect,  without losing the organic unity of the object. The assymetrical balance of the piece is an expression of its natural references,  while the visible ropes and man-made arrangements are the human footprints on the work. This is one more soft contrast that artist used to show his though beyond the craftwork.  Harmony among Hull’s tree and the rest of surronding habitat is clearly perceived by the visitors and birdwatching people who refer stories and images of real birds standing on the sculpture.  This is the most important success in order to achieve the artist’s goal and the very subject of the “trans species” art. As a further step on the earthworks and land-art direction,  Lynne Hull’s work remind us of some of Nash, Dougerthy and other artists proposals related to the closest collaboration of art with nature.
This piece makes me feel good.  The thoughs that arise to my mind when viewing it are of bright future for humanity,  if the art can follow ideas like this one of Hull’s pieces.




Lynne Hull. Floating Island

dimecres, 27 de juny del 2012

FT Island: cançons made in Korea.

Sonen prou bé,  tot s'ha de dir,  encara que potser de l'Orient només en quedi la fesomia i uns quants tocs amagats...


5 joves músics i cantants sud-coreans que han venut unes quantes desenes de milers de discs al mercat de la música moderna oriental (i no solament en aquell mercat ni exclusivament pel públic oriental!).  Ai! que ja estic veient com també en el ram de la música ens prendran els primers llocs i ho acabaran fent millor que nosaltres!
Sonen bé i es fan dir FT Island  (L'illa dels Cinc Tresors) .   I tenen el dó de la joventut i l'alegria,  una alegria que s'encomana,  i tot plegat acaba convencent prou.  En aquest darrer clip que penjem a newscapeland les imatges també ens són familiars,  i això ens ha fet molta gràcia...  En aquest camp de gra,  en aquest tren,  també hi hauríem reparat nosaltres...

dilluns, 25 de juny del 2012

El "Teatre Marítim" de Villa Adriana

Com un refugi íntim dins un palau, en forma de illa circular envoltada d'aigua, l'emperador Adrià va fer-se construir el que es coneix com "Teatre Marítim",  al cor de la seva finca de 300 Ha. a Tívoli,  formant part de la famosa Villa Adriana.
Aquí hi ha una vista reconstruïda virtualment d'aquest espai:



I aquí algunes coses més:


diumenge, 10 de juny del 2012

La música del Sr. FRIPP.

Fa més de tres dècades que algú es va acostar per dir-nos:  "¿no has escoltat la banda dels King Crimson?"  ...     Així va ser com va arribar a les nostres mans (i al nostre "toca-discs") aquell  "Circus",  una obra mestra del que llavors catalogàvem dintre el rock sinfònic, el rock undreground, o allà on podíem:  més enllà o entre el que ja no tenia nom...   No ens va costar gens remuntar fins el seu primer "In the court of the Crimson King",    ni deixar-nos dur fins aquell fantàstic "In the wake of Poseidon"  (amb aquells moments sublims de bateria que farien història en la nostra petita collita personal).  Les coses ja es van posar molt sèries amb "Red",  i després,  el nom de cadascún d'aquells músics va començar a pronunciar-se amb un to diferent.  El Srs. P. i M. Giles,  el Sr. Sinfield, El Sr. McDonald, el Sr. Lake, el Sr. Collins, el Sr. Levin, el Sr. Belew, el Sr. Bruford...  i potser una mica per damunt de tots ells el Sr. Robert FRIPP  ,  l'ànima darrera de totes les vides successives de King Crimson;  un guitarrista genial i fonamental.   Mai ningú ha sonat com Robert Fripp quan s'embala i comença a entreteixir aquella infinitud de notes per darrera de les altres coses...  Escolteu-lo en aquell dolcíssim "Gone to Earth"  de  David Sylvian...  Però el Sr. Fripp no havia d'aturar-se amb King Crimson ni amb cap altra de les seves colaboracions insignes.  D'alguna manera quasi incomprensible ha anat saltant d'experiment en experiment fins arribar à una sèrie de moments majestuosos,  coneguts com a SOUNDSCAPES,  transmissors d'una sensació de puresa solemne i íntima que , de vegades et deixa sense paraula  ("A Blessing of Tears").   Doncs bé;  el Sr. Fripp està de tornada.  Algú es va acostar per a tornar-m'ho a dir  (gràcies J. Gong!!!):  "Has escoltat la darrera de'n Fripp?"...
La darrera de'n Fripp és aquest  The Wine of Silence...  no cal dir res més...

Ha esta un camí estrany i ple de fruits preciosos...

dissabte, 9 de juny del 2012

Bulli Foundation: Una proposta sorprenent.

Possiblement el projecte de la nova Bulli Foundation,  que podem seguir des de la web oficial del restaurant El Bulli  ,  justament fent click a l'apartat  "Cap a on anem?,  ens obre un seguit de propostes i reflexions que, segons la meva opinió,  no hauríem de deixar-nos escapar.  Especialment si ens interessa el paisatge i l'arquitectura que s'hi vol relacionar,  o si ens crida l'atenció el Land-art i tot un munt de disciplines que juguen amb intervenir en el medi natural des d'una voluntat d'entendre-s'hi,  i per treure'n algún aprenentatge comú,  penso que no ens deixarà indiferents el que l'equip d'arquitectes Ruíz -geli ,  ajudats per les precioses imatges de Visual 13,  ens presenten.



dijous, 7 de juny del 2012

Green schools, Outdoor schools, ... ¿tendències, modes, sortides, respostes,...?

L'arquitecte John Hardy ha anat generant una comunitat curiosa al voltant del seu gran projecte a Bali,  la seva versió d'allò que es coneix com a  Green School. 



L'edificació de la Green School de Hardy segueix la tendència de disseny "eco" que pretèn l'elaboració de construccions menys agresives, bio-racionals, basades en tècniques tradicionals però millorades gràcies als coneixements i recursos dels nostres dies.  Hi ha companyies que es dediquen plenament a aquest nou tipus d'estructures i processos,  si bé amb uns objectius  i unes perspectives que haurien d'analitzar-se detingudament:



Més enllà de la seva "posta en escena",  les  green schools promouen també una nova orientació curricular  i unes metodologies innovadores, si més no per la vinculació directa amb l'espai obert i el medi natural,  i pel seu enfocament en la direcció de conèixer, comprendre i respectar aquest entorn físic, ambiental, del planeta en què vivim:



TRAILER: The Cycle of Insanity: The Real Story of Water from Surfrider Foundation on Vimeo.




Tot això pot quedar en un no res insignificant,  en una moda fins i tot ridícula, o bé pot ser que ajudi a inaugurar una via renovada que s'obri a un horitzó diferent i necessari.  Ho haurem d'anar veient en els temps que vindran...