Fa més de tres dècades que algú es va acostar per dir-nos: "¿no has escoltat la banda dels King Crimson?" ... Així va ser com va arribar a les nostres mans (i al nostre "toca-discs") aquell "Circus", una obra mestra del que llavors catalogàvem dintre el rock sinfònic, el rock undreground, o allà on podíem: més enllà o entre el que ja no tenia nom... No ens va costar gens remuntar fins el seu primer "In the court of the Crimson King", ni deixar-nos dur fins aquell fantàstic "In the wake of Poseidon" (amb aquells moments sublims de bateria que farien història en la nostra petita collita personal). Les coses ja es van posar molt sèries amb "Red", i després, el nom de cadascún d'aquells músics va començar a pronunciar-se amb un to diferent. El Srs. P. i M. Giles, el Sr. Sinfield, El Sr. McDonald, el Sr. Lake, el Sr. Collins, el Sr. Levin, el Sr. Belew, el Sr. Bruford... i potser una mica per damunt de tots ells el Sr. Robert FRIPP , l'ànima darrera de totes les vides successives de King Crimson; un guitarrista genial i fonamental. Mai ningú ha sonat com Robert Fripp quan s'embala i comença a entreteixir aquella infinitud de notes per darrera de les altres coses... Escolteu-lo en aquell dolcíssim "Gone to Earth" de David Sylvian... Però el Sr. Fripp no havia d'aturar-se amb King Crimson ni amb cap altra de les seves colaboracions insignes. D'alguna manera quasi incomprensible ha anat saltant d'experiment en experiment fins arribar à una sèrie de moments majestuosos, coneguts com a SOUNDSCAPES, transmissors d'una sensació de puresa solemne i íntima que , de vegades et deixa sense paraula ("A Blessing of Tears"). Doncs bé; el Sr. Fripp està de tornada. Algú es va acostar per a tornar-m'ho a dir (gràcies J. Gong!!!): "Has escoltat la darrera de'n Fripp?"...
La darrera de'n Fripp és aquest The Wine of Silence... no cal dir res més...
Ha esta un camí estrany i ple de fruits preciosos...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada