De tintures i pigments.

2000 anys abans de Crist,  els dits Tirsenis  (anomenats així pels autors grecs),  originaris de l’Àsia Menor i coneguts també per exercir com a pirates dominadors del Mar Egeu,  s’escampen per tota la Mediterrània.  Estableixen colònies a Itàlia  (se’ls considera predecessors dels Etruscs) i a altres llocs,  com ara el Sud de la Península Ibèrica  (on haurien fundat la mítica ciutat de Tartessos).  A continuació, els pobles Fenicis,  fills de la terra de Canaán  (habitants de  l’estreta franja costanera i muntanyosa que separava el  Mediterrani Oriental del desert de Síria), parteixen dels seus territoris (part dels actuals estats de Síria, Israel i el Líban) i, deixant enrera les seves ciutats de Tir, Sidó o Biblos, es llencen al comerç per tota la conca del Mare Nostrum.  Des de 1000 anys abans de Crist van creant colònies estables en ports comercials a Itàlia, Xipre, Nord d’Àfrica (funden Cartago al 800 a. de C.), Península Ibèrica  (Gades, Cartago Nova, …).    Intercanvien ceràmica, joies, perfums, fusta de cedre i altres objectes de valor per metalls com el coure i l’estany.  Però la mercaderia per la qual se’ls coneix i se’ls espera amb més impaciència són els tints de color porpra que extreuen a partir de dos tipus de moluscs:  els cargols marins coneguts amb els noms científics  de Murex brandaris   i  Thais haemastroma. 



Murex brandaris.

  Aquests cargols presenten una closca recoberta de protuberàncies calcàries extraordinàries.  Trencant aquestes closques i exprement una part de l’animal s’allibera un fluït clar que conté una de les seves glàndules,  situada vora el cap.  Aquesta substància,  en contacte amb l’aire i la llum solar,  va canviant de color,  fins a fer-se porpra.  Degudament tractada esdevé el famós tint “porpre de Tir”,  que fóu adoptat com a color simbòlic imperial a les corts romanes,  on sols podia dur-lo l’alta jerarquia política i social,  o fins i tot sols únicament el propi emperador.   Calia sacrificar 250. 000 cargols per obtenir tan sols 30 gr. de tint.  Això el convertia en un article immensament preuat i explica perquè una part important de la població fenícia es dedicava a la seva fabricació.  Com recorda Philip Ball en la seva obra imprscindible  “La Invención del Color” :

“Encara avui queden muntanyes de restes de closques d’aquells cargols de l’època dels fenicis embrutant les costes de l’Est del Mediterrani”.

Per similitud,  altres tints i pigments de to vermell, porpre o carmesí varen prendre una significació simbòlica elevada tant en la cultura romana com en la cristiana posteriors.



Indigofera tinctoria

Sobre el s. I de la nostra era es coneix a Occident un altre tint molt semblant al  porpre tiri,  però d’orígen vegetal:  es tracta del tint  indi o anyil  extret per fermentació de la planta lleguminosa Indigofera tinctoria.  , usat com a pigment blau- porpre pels Egipcis i els hindus des de més de 2000 anys abans de Crist.  Resulta que la composició química de l’ indi i del porpre tiri són extraordinariament semblants. A Europa, una planta anomenada  Isatis tinctoria  s’usava per a extraure’n una substància molt similar,  produint el tint anomenat glas o glast,  de color blau- anyil,  tot i que la flor d’aquesta planta (de la mateixa família de la colza)  és de color groc.

Fibres tenyides amb Isatis tinctoria

Amb aquestes matèries treballaven els tallers on es tenyien els teixits des de temps remots, sovint instal.lats a l'aire lliure i fora del centre dels nuclis urbans,  ja que els procediments necessitaven moltes vegades  de l'ajut de substancies que desprenien fortes olors desagradables.



Isatis tinctoria

La història de les substàncies productores dels tints,  pigments i colorants naturals resulta apassionant.  Darrera de  cadascún dels colors usats per l’home des de l’Antiguitat descobrim éssers, materials formes i procediments que mai ens havíem imaginat.   Sense cap mena de dubte,  això suposa també una font d’inspiració insuperable per al nostre treball artístic del present.  



Diverses visions i apunts a partir de la forma d'un corn marí (X. Bentué).



           

                                                      

Però el més apassionant de tot és,  segurament,  tornar a usar de tant en tant matèries naturals convertibles en tintures i pigments per a obtenir colors per el nostre treball actual.  El següent video presenta un exemple interessant:

                                                                                                       

 
Visions a partir de forma d'un corn marí por Xavier Bentué se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.