¿Quin llenguatge visual?

La llum, l'ombra, el color, la forma, l'estructura, les dimensions, la textura, el ritme, la proporció, les direccions, el pes, la relació de posicions, el volum, les línies que emmarquen i dibuixen, els punts que atrauen la mirada i els que floten a l'espai, els conceptes que s'amaguen i els que es xiuxiuegen, el silenci, la música,  l'escena...

Growing is Forever from Jesse Rosten on Vimeo.

Diguin el que diguin no hi ha una sola idea que pugui sistematitzar això que , amb un cert aire doctoral, anomenem "llenguatge visual".  La imatge (sobretot en l'escena real) sempre incorpora més del que podem etiquetar. En qualsevol cas,  l'aprenentatge i la comprensió d'aquest "llenguatge" no pot restringir-se al domini teòric;  no s'acaba en els noms que donem als elements. La imatge que ens fascina, que ens atrau, la imatge que conservem a la memòria, la imatge que ens sorpren, la imatge que assumim...,  tot això conté una part de misteri i d'enigma. 

Les produccions publicitàries que més impacten solen jugar amb un munt de referències diverses, apel.lant als nostres records i a les nostres capacitats sensorials senceres,  alhora que deixen anar el seu missatge intencionadament de la manera que hom creu que més pot ajudar a una transmissió efectiva.  

Possiblement l'autor del clip anterior pretenia expressar quelcom semblant a Boccioni amb la seva obra " Formes úniques de continuitat en l'espai, de 1913.

De la mateixa manera, l'autor del clip que posem a continuació,  es recolza en una obra anterior per a dir quelcom diferent.







Els mateixos temes són perseguits de maneres molt diverses al llarg de la història de l'art...  Quan Boticelli, Arcimboldo, Guo Xi, Gustav Carus, Monet  o Kirchner posen a una obra seva un títol al·lusiu a la  primavera,   estan dient-nos que en aquella pintura s'hi expressa quelcom que té a veure amb aquella estació de l'any.  Tots contribueixen a engrandir la idea de la primavera i ho fan visualment, oferint-nos-en una imatge,  però no comparteixen entre ells un mateix llenguatge visual,  ni tampoc necessàriament el compartim nosaltres per complet.  La imatge no és un idioma universal;  el que és universal és allò que busca una expressió i la motiva.




Boticelli.  La primavera, 1575




Guo Xi .  L'inici de la Primavera, s. XI.