TinkerCad és una aplicació de disseny 3D accessible, intuïtiva i gratuïta. Permet realitzar dissenys i simulacions de circuits i muntatges electrònics, crear qualsevol tipus d'estructura tridimensional, a més de donar opció a desenvolupar el treball amb codi o a través de figures i formes volumètriques, de manera molt visual i intuïtiva i amb unes eines simplificades i ben eficients. Potser les característiques que des del primer moment resulten més agradables en l'ús d'aquesta aplicació són l'economia de botons, l'aparent simplicitat, el recurs a funcionalitats molt conegudes (agrupar, seleccionar, duplicar...) i la lògica de facilitar els passos que tots hem de fer de manera molt repetida (variar els valors numèrics, les dimensions, poder mesurar, girar, acolorir...). Afortunadament, sembla que cada cop més ens anem aproximant a una normalitat en la renovació de les aplicacions informàtiques. Era absolutament necessari una mena de normalització o d'universalització dels símbols i els processos lligats a tota una sèrie d'accions repetitives per a una bona part dels programes existents i pels futurs. La bogeria de la diversitat innovadora, que només buscava diferenciar-se dels demés programadors per a llençar el propi producte, ha fet molt de mal si l'objectiu era l'aconseguir un bon domini i un bon aprofitament general de les noves tecnologies en el camp laboral i social.
Beetle Blocks és un entorn de programació per blocs encaminat a la creació de formes 3D, amb moltes similituds amb Scratch. Una de les diferències més notables entre Beetle Blocks i Scratch és que el moviment del personatge (escarabat) en l'escenari no fa servir un sistema de referència basat en una graella de coordenades absoluta sinò què es basa en un sistema d'eixos relatius al propi personatge (eixos x, y i z). Això permet de generar les formes pas a pas, escollint en cada moment l'angle de gir adient respecte de qualsevol dels tres eixos fonamentals.
Qualsevol idea és bona per a reprendre el costum d'escriure en aquest blog, mentre puguem fer-lo créixer en la direcció que vam prendre ara fa uns quants anys.
Avui ens acostem a uns plantejaments que ja no ens sonen gens estranys dins l'àmbit de l'ensenyament- aprenentatge. Fa no massa temps semblava que al nostre país la cosa no havia d'avançar cap aquí, però ara, com més va més sentim a parlar d'idees renovadores promugudes pel propi sistema educatiu oficial.
Avui comencem a parlar de dios d'aquests plantejaments:
Però el web que no ens podem perdre és el de: Maker Ed,
una finestra plena d’informació, idees, recursos i tot el que necessitem per a començar a plantejar-nos una nova (nova?) manera d’educar.
El principi és simple: ensenyar a través de l'acció i l'aplicació dels continguts, des d'un enfocament multidisciplinar, amb caràcter eminentment pràctic i competencial, amb l'afegit de la incorporació de tot el potencial tecnològic que pugui ajudar a fer més interessant, eficient i lúdica l'experiència dels alumnes.
Això ens duu a plantejar-nos certes dificultats, com ara la dificultat de comptar amb entorns d'aprenentatge prou segurs com per a fer-hi construcció d'elements amb maquinària i eines reals.
D’altra banda he estat tafanejant una mica en una altra web excel·lent: INSTRUCTABLES.COM
Es tracta d’un lloc on es pot aprendre i compartir experiències relacionades amb l’ensenyament, des d’un enfocament totalment compatible amb la idea del projecte STEAM (hi ha videos tutorials, recursos, consells, enllaços, imatges…)
Veieu-ne un exemple:
El projecte STEAM és un nou model d’innovació pedagògica i metodològica que vol donar als nois i noies l’oportunitat d’identificar problemes reals, per trobar solucions realistes i acompanyar i conduir el seu propi procés d’aprenentatge.
Aquest nou model utilitza paràmetres com la creativitat, el foment de la curiositat, l’anàlisi personalitzada, l’intercanvi d’idees, el treball en equip i el mètode assaig-error.
Feia tant de temps que no afegia cap entrada a aquest racó tan personal del Newscapeland...Però avui us vull deixar una peça excepcional. No sé com una cançó tan bonica es pot arribar a escriure i a intrepretar amb tanta, tantíssima elegància..
Segurament el món existeix perquè algún dia, en algun lloc sorgeixi una dama com Joni Mitchell i interpreti una cançó com aquesta, amb aquesta infinita sensibilitat i elkegància. Mai podrem agrair prou el goig d'haver viscut per a sentir això...
Què és "TRANSMEDIA"? Aquest video intenta explicar-ho i també el següent enllaç us durà a
a la sessió inicial del Festival de Cinema Independent i Transmedia de Seattle 2016 (Seattle Transmedia and Independent Fiolm Festival - STIFF), on potser ho entendrem millor tot plegat.
https://youtu.be/Nc5mik9-J4I?t=1m
“There's a train crossing landscape and someone in is looking outside. Trees and mountains, and golden fields or grey-blue skies are fading into a string of chaining shots; the more closer they are, the more blur they appear. There's a human being crossing landscape, a thinking landscape behind the window glasses, a steel red skin reflecting faces and places and scenes. There're trees and mountains looking at the train when it passes through. Grass and flowers capture his colors for a second. In a windy moment of confusion everything seems to be swapping, feeling inside out”.
The idea of “INSIDE OUT - DE DINTRE A FORA (Viatge en tren)” pays attention to the simple experience of travelling (by train),with a fully introspective look even so this is explained through unclearly defined objects and a non stopping accidental scenery.Mind and perception drive along this trip in motion interchanging the inside and outside reality, in a sort of emotional brightness and association.
This simple audiovisual project has his own little history. It belongs to a long process started twenty years ago, in China. I was sketching on a train, travelling from North to South, capturing images freehand with the pencil and the block as this mean could do the same as a still camera. Two years later, I “developed” those “snapshots” on a large scroll painting, trying to maintain the essence of the experience, but painting is not like drawing, nor like feeling landscape from the train in motion. Finally, almost twenty years later, I took the train again, this time with a videocam (the most genuine tool for capturing moving images) and made the new “sketches”. Then I confronted all those materials, pictures, paintings and sketches, and I’ve done some digital manipulation and made some music to put it all together in this visual collage. I think something is voicing there, and it’s not only me.
Short bio of the people involved in this project:
Xavier Bentué (Barcelona, 1962)
Fine Arts Bachelor’s Degree (University of Barcelona, 1998) .
Visual and Plastic Arts Teacher (Education Dept. of Catalonia Government).
Landscape and Garden Designer
Manu Benavente (Barcelona, 1970)
Filmmaker
Director and Executive Producer
Head Associate of Manual Productions, Inc.
Montse Alacuart (Barcelona, 1965)
Costume Design (Theatre & TV)
Stage Manager (Theatre & TV)
Teacher, illustrator and artist.
About Xavier Bentué Alonso:
Born in Barcelona (1962). Fine Arts Bachelor’s Degree(University of Barcelona, 1998) He started drawing as an autodidact when he was young. He took up some free instruction in music(drums, solfeggio, guitar basis…) and also became very interested in natural science (local flora sketches) and philosophy. Between 1995 and 1996 He spent one year in Xi’an,P.R. of China, learning traditional chinese painting and culture. He developed a full freelance career as a Landscape and Garden Designer in his country, carrying out more than 30 private gardens. The last 10 years He’ve been teaching Garden Design together with Visual and Plastic Arts Instruction for the Department of Education of Catalonia Government.